Llínea 24: |
Llínea 24: |
| == Història == | | == Història == |
| [[Image:-Tutanchamun Maske.jpg|thumb|Màscara del faraó Tutankamon]] | | [[Image:-Tutanchamun Maske.jpg|thumb|Màscara del faraó Tutankamon]] |
− | Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'Homo sapiens sapiens fa prop de 190.000 anys. | + | Es creu que el sur o l'est d'Àfrica és el breçol de l'Humanitat i d'allí procedixen les successives espècies d'homínits i antropoides que van donar lloc als sers humans i que s'han anat expandint pel restant de continents, inclòs l'[[Homo sapiens|''Homo sapiens'']] fa prop de 190.000 anys. |
| | | |
| Durant tota l'antiguetat i fins als primers sigles de l'era cristiana l'història d'Àfrica del nort es conjuga en la del mediterràneu. Entre tant les regions de l'Àfrica Subsahariana viuen desenrolls diferents entre si. | | Durant tota l'antiguetat i fins als primers sigles de l'era cristiana l'història d'Àfrica del nort es conjuga en la del mediterràneu. Entre tant les regions de l'Àfrica Subsahariana viuen desenrolls diferents entre si. |
− | Segons l'historiador grec Heròdot (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada. | + | Segons l'historiador grec [[Heròdot]] (484 A.C.), una expedició fenícia auspiciada pel faraó Necao (616 A.C.) va circumnavegar el continent africà per primera vegada. |
| | | |
| Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de [[Antiga Roma|Roma]]. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica. | | Els orígens del tràfic comercial entre l'oest i el centre d'Àfrica i la conca mediterrànea es perden en la prehistòria. Els primers relats històrics daten de l'antiguetat i conten dels nómades que organisaven el comerç entre Leptis Magna i el Tad. Este comerç va viure el seu primer auge en el sigle I A.C. en l'ascens de l'Imperi Romà. Sobretot es comerciava en or, esclaus, marfil i animals exòtics per als jocs de circ a Roma en intercanvi en bens de lux de [[Antiga Roma|Roma]]. De fet és en esta época en que es gesta el propi nom d'Àfrica. Després de la derrota de Cartago per Roma en la tercera guerra púnica s'establix la província romana d'Àfrica que comprendria aproximadament el Tunis actual. Fon una generalisació territorial de la província el que donà nom a tot el continent. Una importància crucial va tindre també la major utilisació del gamell a partir del sigle I en el nort d'Àfrica. |
Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | | |
| Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] [[1847]], [[Suràfrica]] [[1910]], [[Egipte]] [[1922]] i [[Etiopia]] [[1941]]) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en [[1951]], a la que seguirà la de [[Ghana]] en [[1957]]. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]]. | | Encara que ya hi havien 4 països independents en Àfrica ([[Libèria]] [[1847]], [[Suràfrica]] [[1910]], [[Egipte]] [[1922]] i [[Etiopia]] [[1941]]) [[Líbia]] es convertix aixina en la primera colònia africana en conseguir la seua independència, en [[1951]], a la que seguirà la de [[Ghana]] en [[1957]]. Més avant les potències europees llamentarien este fet, puix va contribuir a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés pergueren per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]]. |
− |
| |
| | | |
| == Circumstàncies històriques i humanes == | | == Circumstàncies històriques i humanes == |