Canvis

[[Image:Paolo_Boselli.jpg|right|thumb|<center>Paolo Boselli</center>]]

[[Image:Paolo_Boselli.jpg|right|thumb|<center>Paolo Boselli</center>]]

'''Paolo Boselli''' ([[Savona]] [[8 de juny]] de [[1838]] - [[Roma]] [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[politic]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des de el [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].

'''Paolo Boselli''' ([[Savona]], [[8 de juny]] de [[1838]] - [[Roma]], [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[polític]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des de el [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].

Elegit en el parlament italià en el [[1870]] en les files de la dreta historica, entre el [[1872]] i el [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.

Elegit en el parlament italià en el [[1870]] en les files de la dreta històrica, entre el [[1872]] i el [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.

Ademés fon electe varies voltes president de la provincia de [[Turín|Torino]] i recolzà l'intervenció de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].

Ademés fon electe varies voltes president de la provincia de [[Torí]] i recolzà l'intervenció de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].

Després de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingué que dimitir despuix del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confià en [[Luigi Cadorna]], maxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.

Despuix de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingué que dimitir despuix del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confià en [[Luigi Cadorna]], màxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.

En [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] de [[1929]].

En [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] de [[1929]].

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Política]]

[[Categoria: Política]]