Canvis

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

[[Image:Reus.jpg|right|thumb|200px|<center>Image de prensa</center>]]

[[Image:Reus.jpg|right|thumb|200px|<center>Image de prensa</center>]]

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte a portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten asimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte a portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten asimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut, Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.

== Vore també ==

== Vore també ==