Canvis

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari entre el [[catalanisme]] i el [[valencianisme]]. El catalanisme defén els [[Països Catalans]] fora d'[[Espanya]] i dins de [[Catalunya]], el terme [[País Valencià]], la bandera [[cuatribarrada]], la [[llengua catalana]], rebuig a l'Himne Regional, en l'utilisació d'una repoblació minoritària com a mig de colonisació... El valencianisme defén la [[Comunitat Valenciana]] o Regne de Valéncia, la [[Real Senyera]] tricolor, la [[llengua valenciana]] l'[[Himne de la Comunitat Valenciana |Himne Regional Valencià]]... Els dos grups de la societat valenciana s'enfrontaren en episodis violents fins que finalment triunfà el valencianisme i se redactà i aprovà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, cultura diferenciada... Sent reconeguts i oficialisats. Este conficte seguix viu en la [[Comunitat Valenciana]] hui en dia. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari entre el [[catalanisme]] i el [[valencianisme]]. El catalanisme defén els [[Països Catalans]] fora d'[[Espanya]] i dins de [[Catalunya]], el terme [[País Valencià]], la bandera [[cuatribarrada]], la [[llengua catalana]], rebuig a l'Himne Regional, en l'utilisació d'una repoblació minoritària com a mig de colonisació... El valencianisme defén la [[Comunitat Valenciana]] o Regne de Valéncia, la [[Real Senyera]] tricolor, la [[llengua valenciana]] l'[[Himne de la Comunitat Valenciana |Himne Regional Valencià]]... Els dos grups de la societat valenciana s'enfrontaren en episodis violents fins que finalment triunfà el valencianisme i se redactà i aprovà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, cultura diferenciada... Sent reconeguts i oficialisats. Este conficte seguix viu en la [[Comunitat Valenciana]] hui en dia. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

====El Conficte Llingüistic Valencià====

====El Conficte llingüístic valencià====

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte a portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten asimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte a portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten asimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.