Canvis

Llínea 200: Llínea 200:  
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
 
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}
 
=== El Sigle XIX ===
 
=== El Sigle XIX ===
Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit napoleònic [[França|francés]]. En Valéncia hi habgueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Viçent Doménech]] qui declarà la rebeldia als francesos i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'absolutisme, el rebuig a la Constitució i la percecució dels lliverals. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliverals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. La revolució apoyà pels valencians triunfà i el general Prim ordenà que entregaren les armes pero els valencians se negaren. Fialment despuix d'un enfrontament armat s'entregaren a canvi de que els que defenien la llivertat no patiren cap perjuit. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]].
+
Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit napoleònic [[França|francés]]. En Valéncia hi habgueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Viçent Doménech]] qui declarà la rebeldia als francesos i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'absolutisme, el rebuig a la Constitució i la percecució dels lliverals. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliverals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. La revolució apoyà pels valencians triunfà i el general Prim ordenà que entregaren les armes pero els valencians se negaren. Fialment despuix d'un enfrontament armat s'entregaren a canvi de que els que defenien la llivertat no patiren cap perjuit. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la república els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a [[Valéncia]] se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]].seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]
    
=== El Sigle XX ===
 
=== El Sigle XX ===
3843

edicions