Canvis

2 bytes eliminats ,  20:52 26 jul 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el major és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit.
 
El chinenc parlat és distinguit pel seu alt nivell de diversitat interna, encara que totes les seues varietats són [[llengua tonal|tonals]] i [[llengua analítica|analítiques]]. Hi ha entre sis i dotze principals grups regionals del chinenc (depenent de l'esquema de classificació), dels quals el major és en diferència el mandarí (850 millons de parlants), seguit del [[idioma wu|wu]] (77 millons), el [[dialectes min|min]] (70 millons) i el [[idioma cantonés|cantonés]] (55 millons). Molts d'estos grups són [[inteligibilitat mútua|mútuament ininteligibles]], encara que alguns (com els dialectes xiang i mandarí sur-occidental) poden compartir térmens i algun grau d'inteligibilitat. El chinenc és classificat com ''macroidioma'' en tretze ''subllengües'' en ISO 639-3, encara que la identificació de les varietats del chinenc com múltiples ''llengües'' o ''dialectes'' és un tema controvertit.
   −
La forma estandardisada del chinenc parlat és el [[mandarí estàndart]], basat en el dialecte de [[Pequín]]: este és l'idioma oficial de la [[República Popular de China]] i de [[Taiwan]], aixina com una de les quatre llengües oficials de [[Singapur]]. El chinenc –De fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la [[ONU]]. De les atres varietats, el [[cantons estàndart]] és comú i influent en les comunitats [[idioma cantonés|cantonés]]-parlants d'ultramar, i Roman com una de les llengües oficials de [[Hong Kong]] (junt en el [[idioma anglés|anglés]]) i de [[Macau]] (junt en el [[idioma portugués|portugués]]). El [[min del sur]], part del [[dialectes min|grup llingüístic min]], és àmpliament parlat en el sur de [[Fujian]], [[Taiwan]] i el [[Sur-est Asiàtic]].
+
La forma estandardisada del chinenc parlat és el [[mandarí estàndart]], basat en el dialecte de [[Pekin]]: este és l'idioma oficial de la [[República Popular de China]] i de [[Taiwan]], aixina com una de les quatre llengües oficials de [[Singapur]]. El chinenc –De fet, el mandarí estàndart– És ademés una de les sis llengües oficials de la [[ONU]]. De les atres varietats, el [[cantons estàndart]] és comú i influent en les comunitats [[idioma cantonés|cantonés]]-parlants d'ultramar, i Roman com una de les llengües oficials de [[Hong Kong]] (junt en el [[idioma anglés|anglés]]) i de [[Macau]] (junt en el [[idioma portugués|portugués]]). El [[min del sur]], part del [[dialectes min|grup llingüístic min]], és àmpliament parlat en el sur de [[Fujian]], [[Taiwan]] i el [[Sur-est Asiàtic]].
    
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
8229

edicions