Canvis

Llínea 172: Llínea 172:     
===L'humanisme valencià===
 
===L'humanisme valencià===
L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliveral [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluis Vives]] junt en [[Erasmo de Ròterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.
+
L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliveral [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasmo de Ròterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.
    
=== Guerra de Successió i Ilustració ===
 
=== Guerra de Successió i Ilustració ===
3843

edicions