Canvis

La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les [[Legions Romanes]].

La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les [[Legions Romanes]].

== Forma de combat ==

== Forma de combat ==

Es situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacà per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren possar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].

Se situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].

== Inventor ==

== Inventor ==

Se li atribuix la invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Açí estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Cuant tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill ([[Alexandre Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.

Se li atribuix la invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill ([[Alexandre Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.

== Victòries ==

== Victòries ==

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encà que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.