− | Des de mitat del [[segle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps. | + | Des de mitat del [[sigle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps. |
− | Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[segle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]]. | + | Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[sigle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]]. |