Canvis

8 bytes afegits ,  11:39 6 jul 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Va nàixer el [[5 de decembre]] de [[1896]] en la ciutat de [[Praga]], en aquells moments població situada a l'[[Imperi austrohongarès]] pero que hui dia forma part de la [[República Txeca]]. Va passar la seua infància en la ciutat de [[Trieste]], però en [[1914]] ingressà en  l'[[Universitat Carolina de Praga]] per estudiar [[bioquímica]], a on conegué a [[Gerty Theresa Radnitz]], que es convertiria en la seua esposa. Abdós interromperen els seus estudis per la [[Primera Guerra Mundial]], a on Carl serví a l'eixèrcit en el cos sanitari, i es llicenciaren el [[1920]], treballant posteriorment en diverses clíniques de [[Viena]].
+
Va nàixer el [[5 de decembre]] de [[1896]] en la ciutat de [[Praga]], en aquells moments població situada en l'[[Imperi austrohongarès]] pero que hui dia forma part de la [[República Checa]]. Va passar la seua infància en la ciutat de [[Trieste]], però en [[1914]] ingressà en  l'[[Universitat Carolina de Praga]] per estudiar [[bioquímica]], a on conegué a [[Gerty Theresa Radnitz]], que es convertiria en la seua esposa. Abdós interromperen els seus estudis per la [[Primera Guerra Mundial]], a on Carl serví en l'eixèrcit en el cos sanitari, i es llicenciaren el [[1920]], treballant posteriorment en diverses clíniques de [[Viena]].
   −
El [[1922]] emigraren als [[Estats Units]], conseguint la ciutadania nort-americana en l'any [[1928]]. En [[1931]] acceptà el seu nomenament com a professor de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Washington]] de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], convertint-se en [[1942]] en professor de [[bioquímica]]. En l'any [[1967]] es traslladà a la [[Universitat Harvard]] i el [[20 d'octubre]] de [[1984]] va morir en la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'[[estat nort-americà]] de [[Massachusetts]].  
+
En l'any [[1922]] emigraren als [[Estats Units]], conseguint la ciutadania nort-americana en l'any [[1928]]. En [[1931]] acceptà el seu nomenament com a professor de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Washington]] de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]], convertint-se en [[1942]] en professor de [[bioquímica]]. En l'any [[1967]] es traslladà a la [[Universitat Harvard]] i el [[20 d'octubre]] de [[1984]] va morir en la ciutat de [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]], situada a l'[[estat nort-americà]] de [[Massachusetts]].  
    
== Recerca científica ==
 
== Recerca científica ==
Convidat per [[Otto Loewi]] es traslladà a [[Graz]] per estudiar l'efecte del [[nervi vaguo]] en el [[cor]], investigació per la qual Loewi fon guardonat en el [[Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1936]].  
+
Convidat per [[Otto Loewi]] es traslladà a [[Graz]] per a estudiar l'efecte del [[nervi vaguo]] en el [[cor]], investigació per la qual Loewi fon guardonat en el [[Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1936]].  
   −
En [[1922]] es traslladà als [[Estats Units]] per convertir-se en membre del grup de investigació de malalties infeccioses en el [[Roswell Park Cancer Institute]] de [[Buffalo]]. Al costat de [[Gerty Cori]] va realisar investigacions sobre el [[metabolisme]] de l'[[hidrat de carbono]] i la [[glucosa]], cosa que els va conduir a definir el [[cicle de Cori]] en l'any [[1929]]. En [[1947]] abdós foren guardonats en la mitat del [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] ''per la seua investigació sobre la conversió catalítica del glucogen'', premi compartit en el [[mege]] argentí [[Bernardo Alberto Houssay]].  
+
En [[1922]] es traslladà als [[Estats Units]] per convertir-se en membre del grup de investigació de malalties infeccioses en el [[Roswell Park Cancer Institute]] de [[Buffalo]]. Al costat de [[Gerty Cori]] va realisar investigacions sobre el [[metabolisme]] de l'[[hidrat de carbono]] i la [[glucosa]], lo que els va conduir a definir el [[cicle de Cori]] en l'any [[1929]]. En [[1947]] abdós foren guardonats en la mitat del [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] ''per la seua investigació sobre la conversió catalítica del glucogen'', premi compartit en el [[mege]] argentí [[Bernardo Alberto Houssay]].  
    
Durant la seua estancia en la Universitat Harvard orientà la seua investigació al camp de la [[genètica]], treballant en l'Hospital General de Massachusetts.
 
Durant la seua estancia en la Universitat Harvard orientà la seua investigació al camp de la [[genètica]], treballant en l'Hospital General de Massachusetts.
124 718

edicions