Canvis

Els [[Furs de Valéncia|'''Furs de Valéncia''']], '''Furs del [[Regne de Valéncia]] '''o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Els [[Furs de Valéncia|'''Furs de Valéncia''']], '''Furs del [[Regne de Valéncia]] '''o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Són un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de Març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''.

Són un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''.

La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.  

La [[Guerra de Successió]] que enfrontà als valencians partidaris de l'[[Archiduc Carles]] en els de [[Felip d'Anjou]], motivà la [[batalla d'Almansa]] i l'abolició dels Furs.