Canvis

Llínea 145: Llínea 145:  
El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  
 
El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  
   −
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Àusias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".
+
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".
    
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  
 
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  
3843

edicions