Canvis

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Àusias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Àusias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, ''[[Tirant lo Blanch]]''. Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la ''Vita Christi'' una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola.

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, ''[[Tirant lo Blanch]]''. Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la ''Vita Christi'' una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola.