Canvis

Història de la Comunitat Valenciana (edita)

Revisió de 20:29 24 jun 2015

2444 bytes afegits , 20:29 24 jun 2015

Desfeta la revisió 85750 de Llana (disc.)

Llínea 82: Llínea 82:

===Els Cartaginesos===

[[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|right|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]]

−

[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental.

+

[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí estratègicament conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat més próspera i avançada del [[Íbers]] en aliaces i amistat en [[Roma]]. Degut ad açò la ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el gran militar cartaginés, sitià la ciutat. En acabant de huit mesos sitiats els saguntins preferiren cremar la seua ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos invasors.

===L'Época romana===

Llínea 90: Llínea 90:

====La Ciutat de Valentia====

[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]

+

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació. La millor herència que nos deixaren fon el [[llatí]], la llengua de tot l'[[Imperi Romà|Imperi]].

====Les persecucions dels sigles III i IV====

[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]

+

Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació de la Cristiandat. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres com [[Lisboa]].

== Edat Mija ==

Llana

Administradors

3843

edicions