| Segons dades de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Església Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Església Ortodoxa]]. Les dos són esglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'església en regularitat. | | Segons dades de l'any [[2004]], la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Església Luterana]] de Finlàndia, en una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Església Ortodoxa]]. Les dos són esglésies oficials de l'estat. El restant consistix en grups relativament chicotets (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|judeus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha baixat notablement el número de persones que van a l'església en regularitat. |
− | Després dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga Unió Soviètica, alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). | + | Després dels successius conflictes armats que varen afectar a Finlàndia en la [[década de 1940|década dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, la desocupació i la incertea en quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] varen conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acollen refugiats i immigrants en una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric siga en Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'estos immigrants procedix de l'antiga [[Unió Soviètica]], alegant compartir en els finlandesos un parentesc ètnic (finés). |