3843
edicions
Canvis
→Valéncia una de les primeres potències mundials
====L'unitat del regne====
====L'unitat del regne====
En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Fernendo]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.
En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Fernendo]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.
====Sant Vicent Ferrer====
{{AP|Sant Vicent Ferrer}}
Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en lo convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fora de Valéncia i en [[1411]] fundà l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. Sant Vicent Ferrer realisà numerosos milacres motiu pel que el feren Sant anys més tart. Viajà pel països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]] ya que parlant en valencià allà a on anava tots l'entenien.
Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en lo [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona. Sense Sant Vicent Ferrer hui [[Espanya]] no seria una realitat. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Sant Vicent Ferrer decidí qui seria el [[Papa de Roma]]. Li digué al Rei Fernando que firmara en favor de [[Papa Martí V|Martí V]] enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna que se retirà a [[Penyíscola]]. Ell conseguí resoldre el conflicte de manera imparcial en el qual se decidia el futur del món. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valénciana]].
== Edat Moderna ==
== Edat Moderna ==