Canvis

=== Humanisme ===

=== Humanisme ===

En l'arribada del [[Renaiximent]] i, sobre tot, de l'[[Humanisme]], l'activitat filològica renaix en nova força, impolsada, sobre tot, per l'aparició de l'[[imprenta]] i l'edició de texts clàssics en este nou mig. Així, durant el [[segle XV]], italians com [[Aldo Manuzio]] o [[Angelo Poliziano]] es dediquen a l'estudi dels clàssics, l'estil dels quals imiten i editen els seus texts. En el [[segle XVI]] pot destacar-se a [[Jules César Scaliger]] o [[Henri Estienne]], que realizaren edicions crítiques de texts clàssics, senyalant les distintes variants crítiques, o l'holandés [[Erasme de Rotterdam]], entre atres.  

En l'arribada del [[Renaiximent]] i, sobre tot, de l'[[Humanisme]], l'activitat filològica renaix en nova força, impolsada, sobre tot, per l'aparició de l'[[imprenta]] i l'edició de texts clàssics en este nou mig. Aixina, durant el [[segle XV]], italians com [[Aldo Manuzio]] o [[Angelo Poliziano]] es dediquen a l'estudi dels clàssics, l'estil dels quals imiten i editen els seus texts. En el [[segle XVI]] pot destacar-se a [[Jules César Scaliger]] o [[Henri Estienne]], que realizaren edicions crítiques de texts clàssics, senyalant les distintes variants crítiques, o l'holandés [[Erasme de Rotterdam]], entre atres.  

=== Segle XVIII ===

=== Segle XVIII ===

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la lliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la lliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en com aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Així, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de coneixer als hòmens que lo parlaren i el seu entorn cultural, la Llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en com aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Aixina, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de coneixer als hòmens que lo parlaren i el seu entorn cultural, la Llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.