78 863
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'durada' a 'duració'
La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.
La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.
En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferencia. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.
En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferència. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.
En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística només descriu.
En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.
== Filologia i llingüística ==
== Filologia i llingüística ==
En anterioritat al segle XX, el terme "[[filologia]]", que apareix referenciat l'any [[1716]],<ref name="etymonline philology">[http://www.etymonline.com/index.php?term=philology Online Etymological Dictionary: philology]</ref> s'usava comunament per referir-se a la ciència del llenguage, que llavors tenia predominantment un enfocament històric.<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=19 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> A partir de les aportacions de [[Ferdinand de Saussure]] en qué fea émfasis en la importància de l'anàlisis sincrònica, este us del terme es va transformar,<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=9 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> i el terme "filologia" actualment s'utilisa per descriure l'estudi "de la gramàtica d'una llengua, la història i la tradició lliterària", especialment en els Estats Units,<ref>A. Morpurgo Davies Hist. Linguistics (1998) 4 I. 22.</ref> on no va ser mai tan popular com ho va ser en atres llocs en el sentit de considerar-la com la "ciència del llenguage".<ref name="etymonline philology"/>
En anterioritat al [[sigle XX]], el terme "[[filologia]]", que apareix referenciat l'any [[1716]],<ref name="etymonline philology">[http://www.etymonline.com/index.php?term=philology Online Etymological Dictionary: philology]</ref> s'usava comunament per referir-se a la ciència del llenguage, que llavors tenia predominantment un enfocament històric.<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=19 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> A partir de les aportacions de [[Ferdinand de Saussure]] en qué fea émfasis en la importància de l'anàlisis sincrònica, este us del terme es va transformar,<ref>{{ref-llibre | cognom =McMahon | nom =A. M. S. |any=1994 | títul =Understanding Language Change | editorial =Cambridge University Press |pàgines=9 | isbn =0-521-44665-1 }}</ref> i el terme "filologia" actualment s'utilisa per descriure l'estudi "de la gramàtica d'una llengua, l'història i la tradició lliterària", especialment en els Estats Units,<ref>A. Morpurgo Davies Hist. Linguistics (1998) 4 I. 22.</ref> on no va ser mai tan popular com ho va ser en atres llocs en el sentit de considerar-la com la "ciència del llenguage".<ref name="etymonline philology"/>
Encara que el terme "llingüista", en el sentit d'un estudiant de la llengua, es remonta fins a l'any 1641,<ref name="etymonline linguist">[http://www.etymonline.com/index.php?term=linguist ''Online Etymological Dictionary: linguist'']</ref> el terme "llingüística" es troba documentat per primera vegada el 1847.<ref name="etymonline linguist" /> Ara és el terme habitual usat entre els especialistes per designar l'estudi científic del llenguage.
Encara que el terme "llingüista", en el sentit d'un estudiant de la llengua, es remonta fins a l'any 1641,<ref name="etymonline linguist">[http://www.etymonline.com/index.php?term=linguist ''Online Etymological Dictionary: linguist'']</ref> el terme "llingüística" es troba documentat per primera vegada el 1847.<ref name="etymonline linguist" /> Ara és el terme habitual usat entre els especialistes per designar l'estudi científic del llenguage.
== Branques i especialitats de la llingüística ==
== Branques i especialitats de la llingüística ==
La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, tot i que alguns d'ells poden aprendre a respondre fent algun us de la llengua o, fins i tot, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>
La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn a on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, encara que alguns d'ells poden deprendre a respondre fent algun us de la llengua o, inclús, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>
Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'aprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que fins i tot els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>
Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'deprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que inclús els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>
En resum: l'objectiu central de la llingüística teòrica és caracterisar la naturalea de l'habilitat o domini del llenguage humà: explicar qué és el que un individu coneix quan diu conéixer una llengua i explicar com és que els individus coneixen les llengües. Tots els humans (llevat dels casos patològics específics) assolen dominar almenys una llengua parlada en créixer en cap necessitat aparent d'instrucció conscient. Atres [[espècie]]s no són capaces de fer-ho. Per tant, els humans gogen d'una propietat innata que els habilita per a parlar. No hi ha cap procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol llengua a qué s'exponen de chicotets sense importar llor orige [[ètnic]].
En resum: l'objectiu central de la llingüística teòrica és caracterisar la naturalea de l'habilitat o domini del llenguage humà: explicar qué és el que un individu coneix quan diu conéixer una llengua i explicar com és que els individus coneixen les llengües. Tots els humans (llevat dels casos patològics específics) assolen dominar almenys una llengua parlada en créixer en cap necessitat aparent d'instrucció conscient. Atres [[espècie]]s no són capaces de fer-ho. Per tant, els humans gogen d'una propietat innata que els habilita per a parlar. No hi ha cap procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol llengua a qué s'exponen de chicotets sense importar llor orige [[ètnic]].
La llingüística teòrica sovint es dividix en camps d'especialitat separats i més o menys independents:
La llingüística teòrica a sovint es dividix en camps d'especialitat separats i més o menys independents:
* [[Fonètica]]: l'estudi dels diferents [[so]]ns del llenguage humà
* [[Fonètica]]: l'estudi dels diferents [[so]]ns del llenguage humà
=== Fonètica ===
=== Fonètica ===
{{Artícul principal|Fonètica}}
{{Artícul principal|Fonètica}}
La Fonètica és una disciplina particular de la llingüística que estudia la realisació dels [[fonema|fonemes]] en totes les alternatives analisables. La ''fonètica general'' estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica. La ''fonètica instrumental'' o ''experimental'' classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius per mig de les dades fornides pels aparells d'[[investigació]]. Si la investigació es produïx sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és nomenada [[fonètica articulatòria]] o genètica. D'atra banda, l'estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la [[fonètica acústica]] o [[genèmica]]. Finalment, si s'orienta cap a la recepció de l'oyent, és nomenada [[fonètica auditiva]].
La Fonètica és una disciplina particular de la llingüística que estudia la realisació dels [[fonema|fonemes]] en totes les alternatives analisables. La ''fonètica general'' estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica. La ''fonètica instrumental'' o ''experimental'' classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius per mig de les senyes fornides pels aparells d'[[investigació]]. Si la investigació es produïx sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és nomenada [[fonètica articulatòria]] o genètica. D'atra banda, l'estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la [[fonètica acústica]] o [[genèmica]]. Finalment, si s'orienta cap a la recepció de l'oyent, és nomenada [[fonètica auditiva]].
=== Fonologia ===
=== Fonologia ===
{{Artícul principal|Fonologia}}
{{Artícul principal|Fonologia}}
La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és a dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en termes fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>
La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la duració, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698| títul =fonologia |consulta= 15 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|archiuurl= |archiudata= |llengua=català }}</ref>
=== Morfologia ===
=== Morfologia ===
=== Estilística ===
=== Estilística ===
{{Artícul principal|Estilística}}
{{Artícul principal|Estilística}}
L'Estilística és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Així, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.
L'Estilística és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la mena de frases usades.
=== Pragmàtica ===
=== Pragmàtica ===
=== Anàlisis del discurs ===
=== Anàlisis del discurs ===
{{Artícul principal|Anàlisis del discurs}}
{{Artícul principal|Anàlisis del discurs}}
L'Anàlisis del discurs és una disciplina particular de la llingüística que busca analisar el discurs com un conjunt homogéneu, és a dir, transcendir el nivell habitual d'anàlisis centrat en l'[[oració]], i les seues relacions en el context [[societat|social]]. Així, estudia com està construït el [[text]], quines inferències exigix, com es relaciona en discursos precedents pero també la [[comunicació no verbal]] que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu contingut.
L'Anàlisis del discurs és una disciplina particular de la llingüística que busca analisar el discurs com un conjunt homogéneu, és a dir, transcendir el nivell habitual d'anàlisis centrat en l'[[oració]], i les seues relacions en el context [[societat|social]]. Aixina, estudia com està construït el [[text]], quines inferències exigix, com es relaciona en discursos precedents pero també la [[comunicació no verbal]] que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu contingut.
Els temes que solen guiar les investigacions són les relacions entre discurs i ideologia (dominant i oculta, incloent subtemes com el [[racisme]], la visió de gènero i d'atres), poder i [[cognició]].
Els temes que solen guiar les investigacions són les relacions entre discurs i ideologia (dominant i oculta, incloent subtemes com el [[racisme]], la visió de gènero i d'atres), poder i [[cognició]].
== Història de la llingüística ==
== Història de la llingüística ==
{{principal|Història de la llingüística}}
{{principal|Història de la llingüística}}
La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer en l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es varen formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que varen tindre una gran activitat durant molts segles i aixina la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.
La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer en l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es varen formar moltes escoles a partir del sigle VIII abans de Crist que varen tindre una gran activitat durant molts sigles i aixina la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.
En l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').
En l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').
En Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[segle XIX]] varen ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà despuix la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.
En Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[sigle XIX]] varen ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà despuix la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.
Al darrer terç de segle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.
Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.
[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.
[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, [[Eugeni Coseriu|Coseriu]]; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.
En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.
En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.
{{Final columnes}}
{{Final columnes}}
El conjunt de les famílies llingüístiques agrupa prop de 7.000 llengües vives actuals.<ref name="ethnologue"> Lewis, M. Paul (ed.), 2009. ''Ethnologue: Languages of the World'', setzena edició. Dallas, Tex.: SIL International. [http://www.ethnologue.com/ Versió en línia].</ref> Segons el seu orige geogràfic la distribució llingüística es considera:
El conjunt de les famílies llingüístiques agrupa prop de 7.000 llengües vives actuals.<ref name="ethnologue"> Lewis, M. Paul (ed.), 2009. ''Ethnologue: Languages of the World'', setzena edició. Dallas, Tex.: SIL International. [http://www.ethnologue.com/ Versió en llínea].</ref> Segons el seu orige geogràfic la distribució llingüística es considera:
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin:auto; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin:auto; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|- style="text-align: center; background-color:#E9E9E9"
|- style="text-align: center; background-color:#E9E9E9"
! align="left" colspan="3"|{{Mida|80%|Nota: Una ''llengua viva'' es definix, en esta taula, com aquella que té almenys un parlant pel qual esta és la seua primera llengua. Una llengua que es parla en més d'un país és considerada en l'àmbit del seu país primari.}}
! align="left" colspan="3"|{{Mida|80%|Nota: Una ''llengua viva'' es definix, en esta taula, com aquella que té almenys un parlant pel qual esta és la seua primera llengua. Una llengua que es parla en més d'un país és considerada en l'àmbit del seu país primari.}}
|-
|-
! align="left" colspan="3"|Font: Lewis, M. Paul (ed.), 2009. ''Ethnologue: Languages of the World'', setzena edició. Dallas, Tex.: SIL International. [http://www.ethnologue.com/ Versió en llínia]
! align="left" colspan="3"|Font: Lewis, M. Paul (ed.), 2009. ''Ethnologue: Languages of the World'', setzena edició. Dallas, Tex.: SIL International. [http://www.ethnologue.com/ Versió en llínea]
|}
|}
== Escoles llingüístiques ==
== Escoles llingüístiques ==
=== Antimentalisme ===
=== Antimentalisme ===
Concepció que predominava en la llingüística del final del segle XIX i del començament del XX. Pot ser resumida en les tres tesis següents:
Concepció que predominava en la llingüística del final del sigle XIX i del començament del XX. Pot ser resumida en les tres tesis següents:
* L'aprenentage del llenguage és un procés d'habituació i de condicionament per repetició
* L'aprenentage del llenguage és un procés d'habituació i de condicionament per repetició
* Els parlants d'una llengua no tenen cap consciència dels recursos de qué fan us, és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedixen d'una manera cega i sense trobar cap resistència
* Els parlants d'una llengua no tenen cap consciència dels recursos de qué fan us, és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedixen d'una manera cega i sense trobar cap resistència
Corrent de la llingüística que concep les llengües com a conjunt d'elements interrelacionats. L'[[estructuralisme]] es manifestà com a método ya madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Llingüistes de la Haya (1928) i al Primer Congrés de Filòlecs Eslaus de Praga (1929) pel grup de llingüistes que formaven part del nomenat Círcul Llingüístic de Praga i que s'inspiraren en [[Ferdinand de Saussure]] i [[Jan Niecisław Baudoin de Courtenay|Jan Ignacy Baudouin de Courtenay]].
Corrent de la llingüística que concep les llengües com a conjunt d'elements interrelacionats. L'[[estructuralisme]] es manifestà com a método ya madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Llingüistes de la Haya (1928) i al Primer Congrés de Filòlecs Eslaus de Praga (1929) pel grup de llingüistes que formaven part del nomenat Círcul Llingüístic de Praga i que s'inspiraren en [[Ferdinand de Saussure]] i [[Jan Niecisław Baudoin de Courtenay|Jan Ignacy Baudouin de Courtenay]].
El moviment, que proliferà aviat en tot un grapat d'escoles (Cercle Lingüístic de Copenhaguen, Escola de Nova York, etc). Si per als neogramàtics la llingüística era història de la llengua, per als estructuralistes és sobretot la descripció d'una llengua ''ara i aquí''.<ref name="GEC01"/>
El moviment, que proliferà pronte en tot un grapat d'escoles (Cercle Lingüístic de Copenhaguen, Escola de Nova York, etc). Si per als neogramàtics la llingüística era història de la llengua, per als estructuralistes és sobretot la descripció d'una llengua ''ara i aquí''.<ref name="GEC01"/>
L'estructuralisme propon el ''relacionisme''(no interessa el fet, sino les relacions entre els fets, el sistema),el funcionalisme (segons el nomenat ''principi estructural del sistema fonològic'', les unitats de la llengua es definixen per la seua funció en el cos de la llengua).<ref name="GEC01"/>
L'estructuralisme propon el ''relacionisme''(no interessa el fet, sino les relacions entre els fets, el sistema),el funcionalisme (segons el nomenat ''principi estructural del sistema fonològic'', les unitats de la llengua es definixen per la seua funció en el cos de la llengua).<ref name="GEC01"/>
=== Gramàtica generativa ===
=== Gramàtica generativa ===
{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}
{{Artícul principal|Gramàtica generativa}}
Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, fins i tot aquelles que encara no ha sentit mai.
Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús aquelles que encara no ha sentit mai.
== Referències ==
== Referències ==