Canvis

106 bytes afegits ,  19:46 30 maig 2015
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Silk route chinese.jpg|thumb|right|250px|La Ruta de la seda]]
 
[[File:Silk route chinese.jpg|thumb|right|250px|La Ruta de la seda]]
La '''Ruta de la Seda''' fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda [[china|chinenca]] des del [[sigle I a. C.]], que s'estengué per tot el [[Àsia|continent asiàtic]], conectant en China, en [[Mongòlia]], el subcontinent d'[[Índia]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Síria]], [[Turquia]], [[Europa]] i [[Àfrica]]. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment [[Xi'an]]) en China, passant entre atres per [[Karakorum]] ([[Mongòlia]]), el [[Pas de Khunjerab]] ([[China]]/[[Pakistan]]), [[Susa]] ([[Pèrsia]]), la [[Vall de Fergana]] ([[Tayikistan]]), [[Samarcanda]] ([[Uzbekistan]]), [[Taxila]] ([[Pakistan]]), [[Antioquia]] en [[Síria]], [[Aleixandria]] ([[Egipte]]), [[Kazan]] ([[Rússia]]) i [[Constantinopla]] (actualment [[Istambul]], [[Turquia]]) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la [[Valéncia|Ciutat]] i [[Regne de Valéncia]] com a primera indústria de [[seda]] de la [[Península Ibèrica]] i una de les més importants d'Europa, fins alls confins d'[[Europa]] i [[Somàlia]] i [[Etiopia]] en Àfrica oriental.
+
La '''Ruta de la Seda''' fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda [[china|chinenca]] des del [[sigle I a. C.]], que s'estengué per tot el [[Àsia|continent asiàtic]], conectant en China, en [[Mongòlia]], el subcontinent d'[[Índia]], [[Pèrsia]], [[Aràbia]], [[Síria]], [[Turquia]], [[Europa]] i [[Àfrica]]. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment [[Xi'an]]) en China, passant entre atres per [[Karakorum]] ([[Mongòlia]]), el [[Pas de Khunjerab]] ([[China]]/[[Pakistan]]), [[Susa]] ([[Pèrsia]]), la [[Vall de Fergana]] ([[Tayikistan]]), [[Samarcanda]] ([[Uzbekistan]]), [[Taxila]] ([[Pakistan]]), [[Antioquia]] en [[Síria]], [[Aleixandria]] ([[Egipte]]), [[Kazan]] ([[Rússia]]) i [[Constantinopla]] (actualment [[Istambul]], [[Turquia]]) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la [[Valéncia|Ciutat]] i [[Regne de Valéncia]] com a primera indústria de [[seda]] de la [[Península Ibèrica]] i una de les més importants d'Europa<ref>http://www.turisvalencia.es/es/sugerencia-vlc/ruta-de-la-seda-en-valencia</ref>, arribant fins alls confins d'[[Europa]] i [[Somàlia]] i [[Etiopia]] en Àfrica oriental.
    
Lo terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui ho introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que només els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.
 
Lo terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà [[Ferdinand Freiherr von Richthofen]], qui ho introduí en la seua obra ''Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda'', en [[1877]]. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la [[seda]], l'elaboració de la qual era un secret que només els chinencs coneixien. Els [[Antiga Roma|romans]] es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.
Llínea 8: Llínea 8:  
==Referències==
 
==Referències==
 
{{Traduït de |es| Ruta de la seda}}
 
{{Traduït de |es| Ruta de la seda}}
 
+
<references/>
 
==Vore també==
 
==Vore també==
 
*[[Llonja de la Seda]]
 
*[[Llonja de la Seda]]
3843

edicions