Canvis

En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).

En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).

=== Siglo XV ===

=== Segle XV ===

[[Archiu:VALENCIA ES Lonja inside.jpg|thumb|200px|La [[Lonja de Valencia]], obra maestra del gótico civil realizada durante el Siglo de Oro valenciano]]

[[Archiu:VALÈNCIA ÉS Llotja inside.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de València]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Segle d'Or valencià]]

El [[Reino de Valencia]] fue uno de los pilares de la corona aragonesa, financiando económicamente la expansión de la [[Corona de Aragón]] durante los siglos [[siglo XV|XV]] y [[siglo XVI|XVI]].

El [[Regne de València]] va ser un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].

Gracias al comercio marítimo con los nuevos territorios extra hispánicos de la Corona aragonesa ([[Cerdeña]], [[Sicilia]], [[Nápoles]], etc.), y la creación de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[bolsa de valores]] de la historia), durante el siglo [[siglo XIV|XIV]] el Reino alcanzó un notable desarrollo económico, al que a menudo se califica como el ''[[Siglo de oro valenciano]]''. Esta época coincide, además, con una explosión literaria notable en [[Idioma valenciano|valenciano]], siendo una de las primeras sociedades de España en entrar en el [[Renacimiento]], con importantes escritores, humanistas, y filósofos. En 1469, Valencia era la ciudad más poblada de la Península, con una población de 40.000 a 70.000 habitantes; el reino contaba entonces con unos 250.000 habitantes. En 1501, el papa [[Alejandro VI]], de ascendencia valenciana, otorgó la bula fundacional de la [[Universidad de Valencia]].

Con la entronización del castellano [[Fernando de Trastámara]] como rey de Aragón en [[1412]], los lazos entre las coronas castellana y aragonesa fueron estrechándose paulatinamente, alcanzándose la unión de las dos coronas con el triunfo en [[1479]] de [[Isabel I de Castilla]], casada con [[Fernando I de Aragón]], en el [[Conflicto por la sucesión de Enrique IV de Castilla]. Sin embargo la unión de las coronas no significó una unión política, ya que los reinos de la corona de Aragón y el reino de Castilla siguieron con su identidad política y sus cortes. La unión de ambas coronas se deshizo tras la muerte de Isabel de Castilla para volverse a unir con Carlos I.

Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[borsa de valors]] de la història), durant el segle [[segle XIV|XIV]] el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el ''[[Segle d'or valencià]]''. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, València era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la [[Universitat de València]].

 

En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.

=== Siglos XVI y XVII ===

=== Siglos XVI y XVII ===