21 675
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '
{{Artícul destacat}}
{{Artícul destacat}}
{{Infobox països
{{Ficha de país
|nom = Principat d'Andorra
| nom_oficial = Principat d'Andorra
| image_bandera = Flag of Andorra.svg
|image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]]
| image_escut = Coat of arms of Andorra.svg
|image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]]
| image_escut_tamany = 90px
|image_situacio = [[Image:Situacio Andorra.png]]
| image_mapa = Location Andorra Europe.png
|capital = Andorra la vella
| lema_nacional =
|població = 83.137 hab
| himne_nacional =
|ciutat més poblada = Andorra la Vella
| capital = Andorra la vella
|forma de Govern = Principat Parlamentari
| capital_població = 83.137 hab
|president = Albert Pintat Santolària
| capital_coord = Andorra la Vella
|llengües = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]
| ciutat_principal =
|coor = 42°30′ N 1°31′ E
| principals ciutats=
|altitut =
| festa_nacional=
|superfície = 468 km2
| idioma_oficial = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]
|densitat = 179,2 hab/km2
| govern = Coprincipat Parlamentari
|gentilici = Andorrà/ana
| dirigents_títuls = Coprinceps<br>President
|Moneda = Euro
| dirigents_noms = Joan-Enric Vives i François Hollande<br>Antoni Martí
|Prefix Telefònic = +376
| fundació = [[Condomini]]
|Us Horari = CET (UTC+1)
| fundació_hites =<br /> • Reconegut<br />
|Domini = .ad
| fundació_dates = del [[bisbat d'Urgell]]<br />i el [[comtat de Foix]]<br />[[1278]]
|Membre de: = [[ONU]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
| superfície =468 km²
| superfície_lloc = 195
| superfície_aigua = 0 km
| fronteres = 120,3 km
| costes = 0 km
| població = 76 949
| població_any = 2014
| població_lloc = 185
| població_densitat = 179,2 hab/km2
| PIB_nominal= US$ 3 822 mill.
| PIB_nominal_any = 2010
| PIB_nominal_lloc = 177
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 44 959
| PIB =
| PIB_any =
| PIB_lloc =
| PIB_per_cápita =
| IDH = 0,830
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 37
| IDH_categoria =
| moneda = Euro
| gentilici = Andorrà/ana
| horari = CET (UTC+1)
| horari_estiu =
| cctld = .ad
| còdic_telefònic = +376
| prefix_radiofònic =
| còdic_ISO =
| membre_de =
| Ciutats importants =
| División administrativa =
| nota1 =
| matrícula_coche= AND
| matrícula_avió= C3
}}
}}
[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg|thumb|280px|Andorra]]
El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Sardenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
== Simbologia ==
== Simbologia ==
[[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]]
[[File:059 Casa de la Vall (Andorra la Vella), escut actual d'Andorra.JPG|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]]
=== Escut ===
=== Escut ===
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).
=== Senyera ===
=== Senyera ===
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]].
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en l'any [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Romania]].
=== Himne ===
=== Himne ===
== Història ==
== Història ==
=== Prehistòria ===
=== Prehistòria ===
Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el [[5 de juny]] de [[2001]] se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.
Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el [[5 de juny]] de [[2001]] se trobà un sarcòfec fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del [[bronze]] al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
=== Imperi Romà ===
=== Imperi Romà ===
=== Edat Mija ===
=== Edat Mija ===
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interés per al comte.
El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en [[1278]] se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys despuix, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en [[1288]]. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en [[1278]] se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys despuix, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en [[1288]]. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
En [[1610]], el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de [[França]] (en l'actualitat el President de la República Francesa).
En l'any [[1610]], el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de [[França]] (en l'actualitat el President de la República Francesa).
=== Nova Reforma ===
=== Nova Reforma ===
=== Sigle XX ===
=== Sigle XX ===
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho. Veguent-li marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposició del juge Bellón.
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre els anys [[1812]] i [[1814]]). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en l'any [[1934]], en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho i veren com se n'anava cap a Seo d'Urgel detengut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposició del juge Bellón.
El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips.
El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips.
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En l'any [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins a l'any [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en l'any [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Copríncip episcopal també envià un destacament de guàrdies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bando franquiste, ademés de l'esclafit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en l'any [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com únic soberà del Estat.
== Govern i Política ==
== Govern i Política ==
[[Image:Parlament andorra.jpg|thumb|left|<center>Parlament andorrà.</center>]]
[[File:Sededelgobiernoandorrano.JPG|thumb|left|<center>Placa del Parlament andorrà.</center>]]
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el [[14 de març]] de [[1993]]. La comandància de l'Estat recau en la figura del copríncip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del copríncip francés, el President de la Republicà Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicília, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el [[14 de març]] de [[1993]]. La comandància de l'Estat recau en la figura del copríncip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del copríncip francés, el President de la Republicà Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicília, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademés de tindre un corp diplomàtic en països del exterior.
El Principat està representàt internacionalment en vàries organisacions, ademés de tindre un corp diplomàtic en països del exterior.
=== Poder eixecutiu ===
=== Poder eixecutiu ===
=== Poder judicial ===
=== Poder judicial ===
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instància, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instància, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justícia com òrgan de representació, govern i administració del poder judicial i que vela per l'independència i bon funcionament de la justícia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitució Andorrana, aixina com triar sobre l'adequació de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instància, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instància, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justícia com orgue de representació, govern i administració del poder judicial i que vela per l'independència i bon funcionament de la justícia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitució Andorrana, aixina com triar sobre l'adequació de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
=== Administració publica ===
=== Administració publica ===
Els comuns son òrgans de representació i administració civil de les parròquies, equivalents als ajuntaments.
Els comuns són òrgans de representació i administració civil de les parròquies, equivalents als ajuntaments.
== Organisació Territorial ==
== Organisació Territorial ==
=== Parròquies ===
=== Parròquies ===
[[Image:Parroquies andorra.png|thumb|right|<center>Parroquies d'Andorra.</center>]]
[[File:Andora.png|thumb|right|<center>Parroquies d'Andorra.</center>]]
Andorra es dividix territorialment en set parròquies, primer i únic nivell polític-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivisions territorials: les parròquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parròquia de Canillo en veïnats. Les parròquies prenen el nom de la seua capital.
Andorra es dividix territorialment en set parròquies, primer i únic nivell polític-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivisions territorials: les parròquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parròquia de Canillo en veïnats. Les parròquies prenen el nom de la seua capital.
Les parròquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiàstica. Com jurisdicció civil, estan gobernades per els comuns, òrgans de representació i administració de les parròquies. Són corporacions publiques en personalitat jurídica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un cònsul major, un cònsul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
Les parròquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiàstica. Com jurisdicció civil, estan gobernades pels comuns, òrgans de representació i administració de les parròquies. Són corporacions publiques en personalitat jurídica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i inclouen un cònsul major, un cònsul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
L'orde protocolari es:
L'orde protocolari es:
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Image:Mapa Andorra.png|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
[[File:Andorra topographic map-es.svg|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
[[Image:Vista satelit andorra.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
[[File:Andorra nasa world wind.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.
La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.
=== Clima ===
=== Clima ===
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en [[hivern]] son fredes i en [[estiu]], suaus. Se produïxen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.
La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de [[neu]].
La mija de les mínimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de [[neu]].
=== Relleu ===
=== Relleu ===
=== Vegetació ===
=== Vegetació ===
Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; fins els 1.200 m, carrasques i roures, fins els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i fins els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.
Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; fins els 1.200 m, carrasques i roures, fins els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i fins els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps pels prats alpins.
=== Hidrografia ===
=== Hidrografia ===
Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdós rius i formar el riu principal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cúbics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdós rius i formar el riu principal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cúbics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Sigle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superfície és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectàrees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters en 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.
Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superfície és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectàrees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters en 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.
== Economia ==
== Economia ==
[[Image:Edifici més alt andorra.jpg|thumb|right|<center>[[Edifici]] més alt d'Andorra.</center>]]
[[File:Edifici B.jpg|thumb|right|250px|Edifici d'oficines bancàries en [[Andorra la Vella]].]]
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atretes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns, encara que este últim s'ha erosionat recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% venien d'atres països.
El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
El sector financer també contribuïx substancialment a l'economia. La producció agrícola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantant-se [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingressos provenen també de la vena de sagells postals.
Andorra no és un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agrícoles.
Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tractat com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'imposts) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.
Els gravamens estan dividits en:
Els gravàmens estan dividits en:
*Dret aduaner:
*Dret aduaner:
**Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agrícoles importats.
**Taxa sobre el consum. Aplicat sobre els productes agrícoles importats.
**Drets d'importació. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
**Drets d'importació. Aplicat sobre els productes industrials importats.
*Dret fiscal nacional:
*Dret fiscal nacional:
**Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.
**Impost de Mercaderies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.
**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financiers.
**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financers.
**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i profesionals (ISI).
**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i professionals (ISI).
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
**Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliàries.
**Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries.
**Tasa en raó del servici de fe publica notarial.
**Taxa en raó del servici de fe publica notarial.
*Canons:
*Canons:
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i telefon.
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i teléfon.
**Tasa sobre la tinença de vehículs.
**Taxa sobre la tinença de vehículs.
**Tasa de l'Oficina de Marques.
**Taxa de l'Oficina de Marques.
**Tases judicials
**Taxes judicials
**Tasa sobre el joc del bingo.
**Taxa sobre el joc del bingo.
*Tases i tributs comunals:
*Taxes i tributs comunals:
**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.
**Impost sobre la propietat inmobiliària edificà.
**Impost sobre la propietat immobiliària edificà.
**Impost de resistència (foc i lloc).
**Impost de resistència (foc i lloc).
=== Mercàt Laboral ===
=== Mercat Laboral ===
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perguent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
=== Moneda ===
=== Moneda ===
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facto.
Anteriorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francés. Excepcionalment s'ha emés una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emet els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, provablement, li permeta emetre les seues pròpies monedes.
== Demografia ==
== Demografia ==
=== Llengües ===
=== Llengües ===
La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el [[català]]. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en [[1989]] representaven el 75,7/ -màxim històric- i en [[2007]] són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'espanyol i el francés són llengües d'us significativament.
La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el [[català]]. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en [[1989]] representaven el 75,7/ -màxim històric- i en [[2007]] són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'[[espanyol]] i el [[francés]] són llengües d'us significativament.
Segon l'estudi sociollingüistic de [[2004]], del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterioro de la posició de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.
Segon l'estudi sociollingüistic de [[2004]], del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys s'ha produit un deterioro de la posició de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.
En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El [[castellà]] és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.
En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El [[castellà]] és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.
|}
|}
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. El ingrés d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegada en l'història l'us del català en una assamblea d'esta organisació. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al [[Festival de la Cançó d'Eurovisió]] en [[2004]] con Marta Roure i la cançó <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. El ingrés d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegada en l'història l'us del català en una assamblea d'esta organisació. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al [[Festival de la Cançó d'Eurovisió]] en l'any [[2004]] con Marta Roure i la cançó <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
== Educació ==
== Educació ==
=== Estúdios superiors ===
=== Estúdios superiors ===
En [[1997]] se fundà l'Universitat d'Andorra, de caràcter public i que te firmats convenys de colaboració en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de tres centres:
En l'any [[1997]] se fundà l'Universitat d'Andorra, de caràcter public i que te firmats convenys de colaboració en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de tres centres:
*Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
*Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
*Escola d'Informàtica i gestió. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos d'actualisació.
*Escola d'Informàtica i gestió. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos d'actualisació.
*La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius Nacionals d'Andorra foren creats en [[1974]] i [[1975]] respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi ha, ademés, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interés local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciència i tecnologia en Encamp i u històric en Andorra la Vella.
*La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius Nacionals d'Andorra foren creats en els anys [[1974]] i [[1975]] respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi ha, ademés, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interés local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciència i tecnologia en Encamp i u històric en Andorra la Vella.
== Cultura ==
== Cultura ==
[[Image:Estatua Francesc Cariat.jpg|thumb|left|Estàtua del Sindic Francesc Cariat.]]
[[File:Iglesia de San Miguel de Engolasters, Engolasters, Andorra, 2013-12-30, DD 01.JPG|thumb|left|250px|Iglésia romànica de Sant Miguel de Engolasters]]
=== Arquitectura ===
=== Arquitectura ===
L'art romànic andorrà és l'estil artístic més destacat del Principat d'Andorra i es caracterisa per un extens llegat que s'ha conservat fins als nostres dies en els camps de l'arquitectura religiosa i civil, ademés d'en imàgens i pintura.
Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construida entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del mon en campanari circular, datat en el [[sigle XII]].
Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construïda entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'única del món en campanar circular, datat en el [[sigle XII]].
[[File:Santa Coloma (esglèsia).jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa Coloma]]
=== Lliteratura ===
=== Lliteratura ===
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en [[1886]].
La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]].
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
=== Música ===
=== Música ===
L'event més important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el més de [[juliol]], a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. En la capital, durant les nits dels dijous d'[[estiu]], se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.
L'event més important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el més de [[juliol]], a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. En la capital, durant les nits dels dijous d'[[estiu]], se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.
L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada en [[1992]] per el violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per [[Montserrat Caballé]], ademés d'haber oferit concerts en [[Espanya]], [[França]] i [[Bèlgica]] i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada en [[1992]] pel violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per [[Montserrat Caballé]], ademés d'haber oferit concerts en [[Espanya]], [[França]] i [[Bèlgica]] i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
En l'any [[2004]], Andorra participà en el Festival de la Cançó en [[Eurovisió]] per primera volta representada per Marta Roure. Este fet va atraure l'atenció dels mijos de comunicació de [[Catalunya]], ya que fon la primera cançó entonada en [[català]]. La cançó fon eliminada en la semifinal, aixina com les composicions del [[2005]] (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), [[2007]] (interpretà per Anonymous) i [[2008]] (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.
En l'any [[2004]], Andorra participà en el Festival de la Cançó en [[Eurovisió]] per primera volta representada per Marta Roure. Este fet va atraure l'atenció dels mijos de comunicació de [[Catalunya]], ya que fon la primera cançó entonada en [[català]]. La cançó fon eliminada en la semifinal, aixina com les composicions del [[2005]] (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), [[2007]] (interpretà per Anonymous) i [[2008]] (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.
=== Festes oficials ===
=== Festes oficials ===
[[Image:Nadal Andorra.jpg|thumb|right|Nadal en Andorra.]]
[[File:Cabines de téléphérique centre commercial Andorre.jpg|thumb|right|200px|Nadal en Andorra.]]
{| <align="center"> class=wikitable
{| <align="center"> class=wikitable
=== Deports d'Hivern ===
=== Deports d'Hivern ===
El deport nacional és l'[[esquí]]. Andorra te dos dominis esquiables formats per l'unió de varies estacions d'esquí, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esquí de fondo.
El deport nacional és l'[[esquí]]. Andorra te dos dominis esquiables formats per l'unió de vàries estacions d'esquí, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esquí de fondo.
*Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
*Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
*Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.
*Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.
La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]].
La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern de l'any [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]].
=== Futbol i Futbol Sala ===
=== Fútbol i Fútbol Sala ===
La Federació Andorrana de [[Futbol]] organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.
La Federació Andorrana de [[Fútbol]] organisa la lliga de fútbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.
En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.
En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.
El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Futbol
El Fútbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de fútbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Fútbol
La Selecció de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.
La Selecció de fútbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.
== Religió ==
== Religió ==
La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa una menció explícita de la [[Catolicisme|Iglésia Catòlica Romana]] a la qual garantix "l'eixèrcit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat és un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del [[8 de setembre]], de la Verge de Meritxell és festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen són el islam- per els 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.
La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa una menció explícita de la [[Catolicisme|Iglésia Catòlica Romana]] a la qual garantix "l'eixèrcit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat és un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del [[8 de setembre]], de la Verge de Meritxell és festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen són el islam- pels 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.
== Transports ==
== Transports ==
[[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]]
[[File:Estació d'esquí Pas de la Casa, Andorra, 2006.JPG|thumb|right|250px|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]]
Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.
Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviària [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discussió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.
La primera emisora de radio comercial en emetre's des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de [[1939]] hasta [[1981]]. El [[12 d'octubre]] de [[1989]], el Consell General va establir la [[ràdio]] i [[televisió]] com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el [[13 d'abril]] de [[2000]], en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.
La primera emisora de radio comercial en emetre's des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de [[1939]] hasta [[1981]]. El [[12 d'octubre]] de [[1989]], el Consell General va establir la [[ràdio]] i [[televisió]] com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el [[13 d'abril]] de [[2000]], en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.
En [[1990]] es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En [[1998]], operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en [[1997]] era de 16.000
En l'any [[1990]] es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En [[1998]], operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en l'any [[1997]] era de 16.000
Com canal de televisió autócton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en [[1995]], encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el [[25 de setembre]] de [[2007]], la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.
Com canal de televisió autòcton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en [[1995]], encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el [[25 de setembre]] de [[2007]], la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.
=== Telefonia e Internet ===
=== Telefonia e Internet ===
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.
== Referències ==
* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]])
* [https://olympics.com/ioc «Andorra» (en anglés). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional]
* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634
* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]
* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X
* [https://web.archive.org/web/20100210074723/http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=88#bons «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra.]
* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra]
* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com]
== Bibliografia ==
* Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0
* Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993
* Tortosa Guerrero, Lorena. (2013) Andorra. Del porta a porta al 2.0. Ediciones Carena
* Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0
* Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9
* Viadiu i Vendrell, Francesc (2000). Andorra, entre el torb i la Gestapo. Barcelona: Rafael Dalmau Editor. ISBN 978-84-232-0618-6
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Andorra}}
{{Països Europa}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Andorra]]
[[Categoria:Andorra]]
[[Categoria:Microestats]]
[[Categoria:Microestats]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Països d'Europa]]