Canvis

La '''pragmàtica''' es relaciona estretament en la pràctica, que a vegades es pren com a sinònima. Aixina enllaça en les teories filosòfiques de la praxis, de l'epistemologia o de la utilitat. Ha estat considerada en poc fonament una branca de la [[llingüística]] que estudia la [[llengua]] des del punt de vista de l'us que en fan els usuaris. En un primer moment fon formulada com a pragmatisme a les darreries del [[segle XIX]]. Actualment constituïx la disciplina que referix l'us en la llengua. Conjuntament en la semiòtica ha representat una de les disciplines que reclouen aquella llingüística, que parlàvem al començament. En fer intervindre l'intenció en activitats humanes, com és la comunicació, senyala com a postulat fonamental de l'estudi pragmàtic, l'importància del [[context]] que se convertix en factor essencial per a conseguir la comprensió del [[significat]]. Pel mer fet de centrar-se en l'us, tal com es va concebre inicialment, la pragmàtica està relacionada internament en atres disciplines que tenen en conte aspectes socials com la sociollingüística, per la comunitat d'usuaris que s'entenen; la sociologia pel mateix context social on se convertix; o la sicologia, per l'intenció comunicativa que implica en la parla més d'allò que es diu.

La '''pragmàtica''' es relaciona estretament en la pràctica, que a vegades es pren com a sinònima. Aixina enllaça en les teories filosòfiques de la praxis, de l'epistemologia o de la utilitat. Ha estat considerada en poc fonament una branca de la [[llingüística]] que estudia la [[llengua]] des del punt de vista de l'us que en fan els usuaris. En un primer moment fon formulada com a pragmatisme a les darreries del [[segle XIX]]. Actualment constituïx la disciplina que referix l'us en la llengua. Conjuntament en la semiòtica ha representat una de les disciplines que reclouen aquella llingüística, que parlàvem al començament. En fer intervindre l'intenció en activitats humanes, com és la comunicació, senyala com a postulat fonamental de l'estudi pragmàtic, l'importància del [[context]] que se convertix en factor essencial per a conseguir la comprensió del [[significat]]. Pel mer fet de centrar-se en l'us, tal com es va concebre inicialment, la pragmàtica està relacionada internament en atres disciplines que tenen en conte aspectes socials com la sociollingüística, per la comunitat d'usuaris que s'entenen; la sociologia pel mateix context social on se convertix; o la sicologia, per l'intenció comunicativa que implica en la parla més d'allò que es diu.

Com a disciplina, apareix perfectament constituïda en la década dels anys trenta del [[segle XX]] en [[Chicago]]. Per tant encara està cercant llur subjecte, una vegada l'objecte ha estat delimitat clarament. Es centra en l'us o l'efecte que es produïx sobre els atres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructural, funcional, generativa transformacional, llogicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi pero no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. D'atres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista [[Espanya|espanyol]] José Portolés Lázaro sintetisa així les tres grans tendències dins la Pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi:<ref>José Portolés Lázaro, ''Pragmática para hispanistas'', Madrid, Síntesis, 2005, pp. 22-28. ISBN 978-84-9756-265-2</ref>

Com a disciplina, apareix perfectament constituïda en la década dels anys trenta del [[segle XX]] en [[Chicago]]. Per tant encara està cercant llur subjecte, una vegada l'objecte ha estat delimitat clarament. Es centra en l'us o l'efecte que es produïx sobre els atres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructural, funcional, generativa transformacional, llogicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi pero no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. D'atres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista [[Espanya|espanyol]] José Portolés Lázaro sintetisa aixina les tres grans tendències dins la Pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi:<ref>José Portolés Lázaro, ''Pragmática para hispanistas'', Madrid, Síntesis, 2005, pp. 22-28. ISBN 978-84-9756-265-2</ref>

* ''Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat'': segons esta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat llingüístic que queda fora de la nomenada [[semàntica]] veritativa, és dir, la part del significat que no pot ser evaluada en termes de veritat o mentida. Per eixemple, un enunciat com "Yo us declare marit i muller" no pot ser analisat com a verdader o fals sino en térmens d'acció. Aixina, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi [[Gramàtica|gramatical]] que vindria despuix de la semàntica. Esta perspectiva seria l'acceptada per la [[Gramàtica generativa]], la [[Teoria de la Pertinència]], [[Filosofia del llenguage|filòsofs del llenguage]] com [[Paul Grice]] o tot un seguit de pragmatistes.

* ''Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat'': segons esta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat llingüístic que queda fora de la nomenada [[semàntica]] veritativa, és dir, la part del significat que no pot ser evaluada en termes de veritat o mentida. Per eixemple, un enunciat com "Yo us declare marit i muller" no pot ser analisat com a verdader o fals sino en térmens d'acció. Aixina, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi [[Gramàtica|gramatical]] que vindria despuix de la semàntica. Esta perspectiva seria l'acceptada per la [[Gramàtica generativa]], la [[Teoria de la Pertinència]], [[Filosofia del llenguage|filòsofs del llenguage]] com [[Paul Grice]] o tot un seguit de pragmatistes.