Canvis

{{en desenroll}}

{{en desenroll}}

Viking (de l'[[anglés]] ''viking''{{DGLV|Viking}}, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famossos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o a els seus països d’orige. La metonimia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als paísos escandinaus.

Viking (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famossos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o a els seus països d’orige. La metonimia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als paísos escandinaus.

Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i su aparició en l'escena política europea cobren rellevància en lo saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigües comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els comiençaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[àvar|àvars]], a la presió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com consecuència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i su aparició en l'escena política europea cobren rellevància en lo saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigües comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els comiençaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[àvar|àvars]], a la presió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com consecuència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].