Llínea 130: |
Llínea 130: |
| {{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}} | | {{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}} |
| | | |
− | Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra. | + | Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut d'un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra. |
| | | |
| En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]]. | | En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]]. |
Llínea 142: |
Llínea 142: |
| {{AP|Història d'Alemanya des de 1945}} | | {{AP|Història d'Alemanya des de 1945}} |
| | | |
− | Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]]. | + | Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des d'un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]]. |
| | | |
| D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]]. | | D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]]. |
Llínea 300: |
Llínea 300: |
| Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]]. | | Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial i la primera d'[[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics i electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics i aliments processats. És foc de riquea i això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. En una infraestructura de carreteres amples i un excelent nivell de vida, és una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]]. |
| | | |
− | En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más de un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> | + | En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemans un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más d'un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> |
| | | |
| [[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref> | | [[França]] és el més important soci comercial d'Alemanya i viceversa. En [[2005]], França en un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes i l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí Alemanya i prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref> |
Llínea 315: |
Llínea 315: |
| Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts. | | Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret d'autopistes a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]] '') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta en més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país en major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, i que és percentual al número de quilómetros recorreguts. |
| | | |
− | Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals. | + | Alemanya és líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort en el mar Bàltic, és un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país d'una completa ret de canals. |
| | | |
| Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis. | | Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del govern central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disponen de modernes instalacions per al aprofitament de l'[[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial i que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis. |