Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  08:33 3 maig 2015
m
Text reemplaça - 'Sota' a 'Baix'
Llínea 469: Llínea 469:  
{{AP|Renaixença}}
 
{{AP|Renaixença}}
 
[[Fitxer:Renaixensa.jpg|thumb|La capçalera de la ''[[La Renaixensa|Renaixensa]]'', un diari català ilustratiu del moviment de recuperació cultural i llingüístic de Catalunya.]]
 
[[Fitxer:Renaixensa.jpg|thumb|La capçalera de la ''[[La Renaixensa|Renaixensa]]'', un diari català ilustratiu del moviment de recuperació cultural i llingüístic de Catalunya.]]
L'etapa de foscor vixcuda arreu de l'antiga [[Corona d'Aragó]] durant l'[[Edat Moderna]] va acabar finalment gràcies a l'arribada del [[romanticisme]]. La llengua d'Andorra, compartida en Catalunya, va reprendre en força. Sota l'impuls del moviment romàntic, [[Catalunya]] també va viure un despertar nacional com aquell que es va donà a Andorra. Este despertar es va traduir en la recuperació de la llengua a través de la lliteratura, la política ([[catalanisme]]),.... i la història. Un procés conegut en el nom de [[Renaixença]]. La societat alta i baixa va enfortir la llengua catalana, així com la [[cultura catalana]]. Apareixen els [[Jocs Florals]], l'''Oda a la Pàtria'' de [[Bonaventura Carles Aribau]],... pero també numerosos estudis sobre la llengua catalana. Estudis que portaran a reformes ortogràfiques i a una primera prensa escrita en català.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> En Andorra el català ya era parlat des de l'edat medieval i malgrat la decadència de l'época moderna, la llengua del país mai va defallir.<ref name=":6" />{{sfn|Xavier Rull|2007|p = 25, 13, 48}} L'arribada d'este moviment renaixentista català va enfortir considerablement l'us del català en Andorra. Tant és així que el propi veguer francés, que en principi es devia de parlar francés perqué així li ho exigia l'administració del seu país, escrivia informes en català.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 67}} Tots els escrits fets per andorrans que trobem en este segle estan en català, i s'allunyen del català "acadèmic" que molts cops es va voler implantar durant la Renaixença.{{sfn|Peruga Guerrero|1998}}<ref name=":6" />{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 27, 31, 74}} El Consell General redactava tots els seus decrets, i altres documents administratius en llengua catalana. I el romanticisme va ser també per al país la clau perquè els andorrans incorporin el català com a element indissociable de la nació andorrana.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 57}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 27}} A l'escola, pero, es molt provable que s'hi ensenyara el francés si s'escollia el sistema francés. A França les lleis de [[Jules Ferry]] van anar en la mateixa direcció iniciada per la [[Convenció Nacional]]. Per tant, el francés era l'única llengua permesa i la implantació d'una escola francesa a Andorra havia de seguir estes normes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.llibertat.cat/2014/09/el-govern-frances-considera-que-l-ensenyament-del-catala-no-es-una-prioritat-27567|títol = El govern francès considera que l'ensenyament del català no és un prioritat (Llibertat.cat, 05-09-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.directe.cat/noticia/333891/el-catala-s-obre-pas-a-l-escola-publica-de-la-catalunya-del-nord|títol = El català s'obre pas a l'escola pública de la Catalunya Nord (directe.cat, 07-02-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 77, 78}} El bisbe de la Seu d'Urgell, i copríncep d'Andorra, per la seua banda, s'adreçava a Madrit en castellà, cosa que mos explica que molt provablement tant ell com l'església seguiren el paper històric que sempre han seguit: soport al govern central espanyol. Tanmateix, es podria assegurar en certea que el bisbe sabia parlar català.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 66}}<ref name=":6" />
+
L'etapa de foscor vixcuda arreu de l'antiga [[Corona d'Aragó]] durant l'[[Edat Moderna]] va acabar finalment gràcies a l'arribada del [[romanticisme]]. La llengua d'Andorra, compartida en Catalunya, va reprendre en força. Baix l'impuls del moviment romàntic, [[Catalunya]] també va viure un despertar nacional com aquell que es va donà a Andorra. Este despertar es va traduir en la recuperació de la llengua a través de la lliteratura, la política ([[catalanisme]]),.... i la història. Un procés conegut en el nom de [[Renaixença]]. La societat alta i baixa va enfortir la llengua catalana, així com la [[cultura catalana]]. Apareixen els [[Jocs Florals]], l'''Oda a la Pàtria'' de [[Bonaventura Carles Aribau]],... pero també numerosos estudis sobre la llengua catalana. Estudis que portaran a reformes ortogràfiques i a una primera prensa escrita en català.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> En Andorra el català ya era parlat des de l'edat medieval i malgrat la decadència de l'época moderna, la llengua del país mai va defallir.<ref name=":6" />{{sfn|Xavier Rull|2007|p = 25, 13, 48}} L'arribada d'este moviment renaixentista català va enfortir considerablement l'us del català en Andorra. Tant és així que el propi veguer francés, que en principi es devia de parlar francés perqué així li ho exigia l'administració del seu país, escrivia informes en català.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 67}} Tots els escrits fets per andorrans que trobem en este segle estan en català, i s'allunyen del català "acadèmic" que molts cops es va voler implantar durant la Renaixença.{{sfn|Peruga Guerrero|1998}}<ref name=":6" />{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 27, 31, 74}} El Consell General redactava tots els seus decrets, i altres documents administratius en llengua catalana. I el romanticisme va ser també per al país la clau perquè els andorrans incorporin el català com a element indissociable de la nació andorrana.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 57}}{{sfn|Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996|p = 27}} A l'escola, pero, es molt provable que s'hi ensenyara el francés si s'escollia el sistema francés. A França les lleis de [[Jules Ferry]] van anar en la mateixa direcció iniciada per la [[Convenció Nacional]]. Per tant, el francés era l'única llengua permesa i la implantació d'una escola francesa a Andorra havia de seguir estes normes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.llibertat.cat/2014/09/el-govern-frances-considera-que-l-ensenyament-del-catala-no-es-una-prioritat-27567|títol = El govern francès considera que l'ensenyament del català no és un prioritat (Llibertat.cat, 05-09-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.directe.cat/noticia/333891/el-catala-s-obre-pas-a-l-escola-publica-de-la-catalunya-del-nord|títol = El català s'obre pas a l'escola pública de la Catalunya Nord (directe.cat, 07-02-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 77, 78}} El bisbe de la Seu d'Urgell, i copríncep d'Andorra, per la seua banda, s'adreçava a Madrit en castellà, cosa que mos explica que molt provablement tant ell com l'església seguiren el paper històric que sempre han seguit: soport al govern central espanyol. Tanmateix, es podria assegurar en certea que el bisbe sabia parlar català.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 66}}<ref name=":6" />
    
===L'art d'Andorra durant el segle XIX===
 
===L'art d'Andorra durant el segle XIX===
124 394

edicions