126 580
edicions
Canvis
mLlínea 28:
Llínea 28: − + − Despres de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Futbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix de una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].+
Text reemplaça - 'Despres' a 'Despuix'
En [[1930]], Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En [[1932]] consegui en el [[Hercules Club de Futbol|Hercules]] el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-[[Elig Club de Futbol|Elig]] del [[Campeonat Regional Murcia]], en [[1933]]. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
En [[1930]], Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En [[1932]] consegui en el [[Hercules Club de Futbol|Hercules]] el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-[[Elig Club de Futbol|Elig]] del [[Campeonat Regional Murcia]], en [[1933]]. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
La [[Guerra Civil Espanyola]] paralisà el futbol en [[Espanya]], i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despres de finalisar la guerra s'exilià en [[França]]. Alli jugà en el [[OGC Niza|Niza]], a on segurament coincidiria en [[Ricardo Zamora]] i [[Josep Samitier]].
La [[Guerra Civil Espanyola]] paralisà el futbol en [[Espanya]], i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en [[França]]. Alli jugà en el [[OGC Niza|Niza]], a on segurament coincidiria en [[Ricardo Zamora]] i [[Josep Samitier]].
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Futbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix de una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Futbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Futbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). Tambe aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]].
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Futbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Futbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). Tambe aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]].