2504
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de 1 d'abril de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en [[2008]].
'''Croàcia''' és membre de les [[Nacions Unides]], la Organisació per a la Seguritat i Cooperació en [[Europa]], el Consell d'[[Europa]] i és un membre no permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides pel periodo [[2008]]-[[2009]]. El país també és membre de l'[[Unió Europea]] des de l'[[1 de juliol]] de [[2013]] i de l'[[OTAN]] des de 1 d'abril de [[2009]], convertint-se aixina en la segona nació ex-yugoslava en ingressar en esta aliança militar i en la UE despuix d'[[Eslovènia]]. Adicionalment, el país és un membre fundador de l'[[Unió per al Mediterràneu]] des de la seua creació en [[2008]].
== Història ==
{{Principal|Història de Croàcia}}
=== Història antiga ===
Croàcia està habitada des de la prehistòria, ya que s'han trobat fòssils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la [[Cultura de Hallstatt]]. Els primers pobladors en cultura pròpia són els [[iliris]], que van conviure en diverses branques celtes a partir del segle IV aC. Els croats que donarien nom al país van arribar al segle VII, en mig d'onades de cristianisació de la zona. El 925 conseguiren el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croàcia.
En l'extinció d'esta dinastia, Croàcia va passar a formar una unió en Hongria durant el [[feudalisme]], fins que va ser absorbida per l'Imperi Otomà (una data decisiva va ser la [[Batalla de Mohács (1526)]], on els otomans van començar a dominar sobre els hongaresos). Àustria va reclamar-la com a part del seu imperi dos-cents anys més tart, sota el poder de la [[Dinastia dels Habsburc]]. El [[1868]] va recuperar l'autonomia.
=== Història recent ===
{{main|Guerra de la independència croata}}
En la història recent era una república de [[República Federal Socialista de Yugoslàvia]], de la qual es va declarar independent el [[1991]]. Arran d'això es produí un conflicte civil en la població [[sèrvia]] que, ajudada pel govern yugoslau, comportà una lluita de quatre anys fins que es proclamà la fi de la guerra el [[1995]]. La reintegració pacífica de tots els territoris rebels es completà el [[1998]] sota la supervisió de les [[Nacions Unides]].
Croàcia demanà l'entrada a la [[Unió Europea]] l'any [[2003]] i fon acceptada com país candidat el [[2004]]. Les negociacions començaren el [[17 de març]] del [[2005]] i conclogueren l'[[1 de juliol]] del [[2011]].
El [[22 de giner]] del [[2012]] organisà el referèndum sobre la integració a la UE. Tot i que tingué una participació de només el 47%, guanyà àmpliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'[[1 de juliol]] del [[2013]].
L'1 de juliol de 2013 se convertí en el 28è estat de la [[Unió Europea]].
== Política ==
El govern de Croàcia és una república i el seu president actual és Ivo Josipović des del 2010. És el tercer President de Croàcia. Josipović es va iniciar en política en la secció croata de la Lliga dels Comunistes de Yugoslàvia. Va jugar un rol decisiu en la transformació democràtica d'este partit, com a autor dels estatuts del nou partit SDP.
== Geografia ==
[[Archiu:Afores dubrovnik 2.JPG|thumb|300px|[[Costa]] sur de Croàcia.]]
Té una superfície molt diversa, en planes, llacs i turons en la zona continental del nort i el nort-est (Croàcia central i [[Eslavònia]], part de la planura de [[Pannònia]]); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que són part dels [[Alps Dinàrics]]; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriàtic, en una flota d'illes ([[península d'Ístria]], la costa septentrional i [[Dalmàcia]]). A l'extrem nort-est transcorre el [[Danubi]], que marca la frontera en [[Sèrbia]], mentres que el seu afluent [[Drava]] separa Croàcia d'Hongria.
Dins el país hi podem distinguir les següents unitats orogràfiques:
* De nort a sur, els [[Alps Dinàrics]], en carenes importants com el Velebit a Dalmàcia, que culmina en el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
* La [[Planura Pannònica]], que comprén gran part d'Eslavònia, a l'est del país, en muntanyes com les Bilo Boh, en els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
* La [[Planura dalmàtica]], a la costa
* La conca endorreica de Lecko Polje
* Les muntanyes de Karnten, al nort, en el Joancica (1.061 m).
* Els Kurts Liburnik, en el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).
Entre els rius, podem destacar els Dunaj, [[Drava]], [[Sava]], Lonja, Kupa, [[Riu Una|Una]], Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els únics llacs destacades del país són els dels parcs naturals de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i Krka, vora la costa dàlmata.
== Economia ==
{{AP|Economia de Croàcia}}
Pel que fa a la indústria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses indústries de transformació a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat econòmica, complementada en el turisme del parc de [[Llacs de Plitvice|Plitvice]] i la vila de Dubrovnik, a la costa dàlmata, que proporciona el 70 % de les divises del país.
== Subdivisió administrativa ==
[[Archiu:Counties of Croatia.png|thumb|250px|Croàcia es dividix en 20 [[comtats de Croàcia|comtats]] (en [[Croat (llengua)|croat]] ''županija'', plural ''županije'') i 1 ciutat ''(grad)'':
<br /> 1 [[Comtat de Zagreb|Zagreb]] ''(Zagrebačka)'' <br /> 2 [[Comtat de Krapina-Zagorje|Krapina-Zagorje]] ''(Krapinsko-zagorska)'' <br /> 3 [[Comtat de Sisak-Moslavina|Sisak-Moslavina]] ''(Sisačko-moslavačka)'' <br /> 4 [[Comtat de Karlovac|Karlovac]] ''(Karlovačka)'' <br /> 5 [[Comtat de Varaždin|Varaždin]] ''(Varaždinska)'' <br /> 6 [[Comtat de Koprivnica-Križevci|Koprivnica-Križevci]] ''(Koprivničko-križevačka)'' <br /> 7 [[Comtat de Bjelovar-Bilogora|Bjelovar-Bilogora]] ''(Bjelovarsko-bilogorska)'' <br /> 8 [[Comtat de Primorje-Gorski Kotar|Primorje-Gorski Kotar]] ''(Primorsko-goranska)'' <br /> 9 [[Comtat de Lika-Senj|Lika-Senj]] ''(Ličko-senjska županija)'' <br /> 10 [[Comtat de Virovitica-Podravina|Virovitica-Podravina]] ''(Virovitičko-podravska)'' <br /> 11 [[Comtat de Požega-Eslavònia|Požega-Eslavònia]] ''(Požeško-slavonska)'' <br /> 12 [[Comtat de Brod-Posavina|Brod-Posavina]] ''(Brodsko-posavska)'' <br /> 13 [[Comtat de Zadar|Zadar]] ''(Zadarska)'' <br /> 14 [[Comtat d'Osijek-Baranja|Osijek-Baranja]] ''(Osječko-baranjska)'' <br /> 15 [[Comtat de Šibenik-Knin|Šibenik-Knin]] ''(Šibensko-kninska)'' <br /> 16 [[Comtat de Vukovar-Srijem|Vukovar-Srijem]] ''(Vukovarsko-srijemska)'' <br /> 17 [[Comtat de Split-Dalmàcia|Split-Dalmàcia]] ''(Splitsko-dalmatinska)'' <br /> 18 [[Istarska Županija|Istria]] ''(Istarska)'' <br /> 19 [[Comtat de Dubrovnik-Neretva|Dubrovnik-Neretva]] ''(Dubrovačko-neretvanska)'' <br /> 20 [[Comtat de Međimurje|Međimurje]] ''(Međimurska)'' <br /> 21 [[Zagreb]] ''(Grad Zagreb)'']]
{{AP|Comtats de Croàcia}}
Cada comtat té una assamblea que està composta pels representants elegits per vot popular, per mig del [[Mètodo D'Hondt|escrutini proporcional plurinominal]], durant un periodo de quatre anys. L'assamblea elegix la direcció eixecutiva del comtat, decidix els [[presupost]]os anyals, les propietats del comtat, etc.
El [[governador]] del comtat és el ''župan'', que té fins a dotze diputats, nomenats ''dožupan''. El ''župan'' presidix el govern eixecutiu del comtat, i representa al comtat en assunts exteriors.
La ciutat més gran és [[Zagrep]], única que supera el milló d'habitants.
La seguixen [[Split]] (350.000), [[Rijeka]] (250.000) i [[Osijek]] (150.000). Després les seguixen ciutats més chicotetes com [[Zadar]], [[Pula]], [[Šibenik]], [[Varaždin]], [[Sisak]], [[Karlovac]] i [[Dubrovnik]].
{{UE}}
{{UE}}