Canvis

En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]].

En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]].

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despres d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó.

Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]].

Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]].

Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despres de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].

Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]].

Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.

Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius.