Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Existixen dos '''Lance Armstrong''', un, abans de la malaltia, magnífic classicóman i atre, després, l'''home Tour'' en les millors qualitats des d'[[Eddy Mercx]].

Existixen dos '''Lance Armstrong''', un, abans de la malaltia, magnífic classicóman i atre, despuix, l'''home Tour'' en les millors qualitats des d'[[Eddy Mercx]].

En [[1991]] conseguí el campeonat nacional amateur estatunidenc, i a l'any següent fon el 14º clasificat en els [[Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]], i inicià la seua carrera com professional. Obtingué en [[1993]] el [[Campeonat del Mon de ciclisme]].

En [[1991]] conseguí el campeonat nacional amateur estatunidenc, i a l'any següent fon el 14º clasificat en els [[Jocs Olímpics]] de [[Barcelona]], i inicià la seua carrera com professional. Obtingué en [[1993]] el [[Campeonat del Mon de ciclisme]].

En octubre de [[1996]], mentres disputava la [[Volta a Galícia]] se li detectà un [[càncer de testícul|càncer testicular]] en [[metàstasis]] pulmonars i cerebrals. Gràcies a una [[quimioteràpia]] agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la [[París-Niça]] de [[1998]], enrolat en les files del equip US Postal. Després d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero després fortes reflexions i en el reclzament del director [[Johan Bruyneel]] decidí seguir; plantejant-se com principal objetiu el Campeonat del Mon que se celebrava en [[Valkenburg]] en [[Holanda]].

En octubre de [[1996]], mentres disputava la [[Volta a Galícia]] se li detectà un [[càncer de testícul|càncer testicular]] en [[metàstasis]] pulmonars i cerebrals. Gràcies a una [[quimioteràpia]] agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la [[París-Niça]] de [[1998]], enrolat en les files del equip US Postal. Després d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero despuix fortes reflexions i en el reclzament del director [[Johan Bruyneel]] decidí seguir; plantejant-se com principal objetiu el Campeonat del Mon que se celebrava en [[Valkenburg]] en [[Holanda]].

Eixe estiu guanya la Volta a [[Luxemburc]] i se posà a punt per a la [[Volta a Espanya]], on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué en els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, en victòria per a [[Oscar Camenzind]].

Eixe estiu guanya la Volta a [[Luxemburc]] i se posà a punt per a la [[Volta a Espanya]], on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué en els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, en victòria per a [[Oscar Camenzind]].

I aixina, any darrere d'any se fon armant un equip cada vegada millor al servici del estatunidenc (l'han arropat ciclistes com [[Roberto Heras]], [[Viatcheslav Ekimov]] o [[George Hincapie]]), qui no defraudà en ningun moment. Cada any, tant Armstrong com el seu equip anaven a més; i abans de que molts pogueren donar-se conte el texà aplegà a l'edició de [[2003]], el Tour del Centenari, en la mira ficada en igualar la marca de cinc Tours consecutius de [[Miguel Indurain]]. I a pesar de que [[Jan Ullrich]] aplegà a posar-lo contra les cordes, ho conseguí.

I aixina, any darrere d'any se fon armant un equip cada vegada millor al servici del estatunidenc (l'han arropat ciclistes com [[Roberto Heras]], [[Viatcheslav Ekimov]] o [[George Hincapie]]), qui no defraudà en ningun moment. Cada any, tant Armstrong com el seu equip anaven a més; i abans de que molts pogueren donar-se conte el texà aplegà a l'edició de [[2003]], el Tour del Centenari, en la mira ficada en igualar la marca de cinc Tours consecutius de [[Miguel Indurain]]. I a pesar de que [[Jan Ullrich]] aplegà a posar-lo contra les cordes, ho conseguí.

En [[2004]] Armstrong aspirava a fer encara més gran la seua llegenda, i ho fea més qüestionat que mai, després dels apuraments passats l'any anterior i el baix rendiment que havia mostrat durant la seua preparació per ''al sext''. Pero el ciclista estatunidenc tornà a sorprendre, i la seua gran forma, sumada a la debacle per uns motius o atres de tots els seus rivals ([[Jan Ullrich]] només pogué ser quart, mentres que els atres favorits sobre el paper abandonaren) el dugué a conquistar la ansiada plusmarca.

En [[2004]] Armstrong aspirava a fer encara més gran la seua llegenda, i ho fea més qüestionat que mai, despuix dels apuraments passats l'any anterior i el baix rendiment que havia mostrat durant la seua preparació per ''al sext''. Pero el ciclista estatunidenc tornà a sorprendre, i la seua gran forma, sumada a la debacle per uns motius o atres de tots els seus rivals ([[Jan Ullrich]] només pogué ser quart, mentres que els atres favorits sobre el paper abandonaren) el dugué a conquistar la ansiada plusmarca.

El [[18 de abril]] de [[2005]] anuncia en roda de prensa en [[Geòrgia]] que se retirarà després d'intentar l'assalt al sèptim Tour en juliol, a pesar de tindre un any més de contracte en el seu equip actual, el Discovery Channel (continuació del US Postal).

El [[18 de abril]] de [[2005]] anuncia en roda de prensa en [[Geòrgia]] que se retirarà despuix d'intentar l'assalt al sèptim Tour en juliol, a pesar de tindre un any més de contracte en el seu equip actual, el Discovery Channel (continuació del US Postal).

Entre els numerosos premis que se li han concedit n'hi ha que destacar el [[Premi Príncip d'Astúries dels Deports]] en l'any 2000.

Entre els numerosos premis que se li han concedit n'hi ha que destacar el [[Premi Príncip d'Astúries dels Deports]] en l'any 2000.

Lance sempre s'ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular per el diari L'Equipe, en el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.  

Lance sempre s'ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular per el diari L'Equipe, en el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.  

El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició després del càncer, en el Tour de [[1999]] que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en [[França]], pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en [[2006]], pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de '''Lance Armstrong''' preses en [[1999]] foren supostament trobats restos de la substancia [[Eritropoyetina|EPO]], que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos son suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat d'eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estadounidense ha tingut en la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.  

El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició despuix del càncer, en el Tour de [[1999]] que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en [[França]], pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en [[2006]], pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de '''Lance Armstrong''' preses en [[1999]] foren supostament trobats restos de la substancia [[Eritropoyetina|EPO]], que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos son suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat d'eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estadounidense ha tingut en la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.  

En Juny de [[2006]], l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'''informe Vrijman'', que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era ''totalment irresponsable'' sostindre que ''constituïxen una proba d'algo''. L'UCI, ademés de donar per bo l'informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu ''L'Equipe''.

En Juny de [[2006]], l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'''informe Vrijman'', que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era ''totalment irresponsable'' sostindre que ''constituïxen una proba d'algo''. L'UCI, ademés de donar per bo l'informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu ''L'Equipe''.