Canvis

''El Real monasteri de la [[Zaidia]] '', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]].

''El Real monasteri de la [[Zaidia]] '', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]].

El monasteri estava situat per l'antic [[Palau del rey Llop|palau del reis Llop]] i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, [[Pedro de Capella]], se trobava a la vora del [[Túria]] front a la ciutat, eixint pel [[Portal Nou]] i el [[pont de Sant Josep]].En el primer [[Repartiment]] el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de [[Narbona]], confessor del rey; després lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any [[1260]].  

El monasteri estava situat per l'antic [[Palau del rey Llop|palau del reis Llop]] i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, [[Pedro de Capella]], se trobava a la vora del [[Túria]] front a la ciutat, eixint pel [[Portal Nou]] i el [[pont de Sant Josep]].En el primer [[Repartiment]] el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de [[Narbona]], confessor del rey; despuix lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any [[1260]].  

==Historia==

==Historia==

En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina [[Felip V]] envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul  de Ilustríssimes Dones.

En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina [[Felip V]] envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul  de Ilustríssimes Dones.

En [[1810]] per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el [[Palau del Real de Valéncia]], el [[El Realet|Realet]], etc. Després de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del [[sigle XIX]], pocs anys després de la seua destrucció fon edificat de nou de obra nova.

En [[1810]] per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el [[Palau del Real de Valéncia]], el [[El Realet|Realet]], etc. Després de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del [[sigle XIX]], pocs anys despuix de la seua destrucció fon edificat de nou de obra nova.

Novament en [[1936]] és past de les flames durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde.

Novament en [[1936]] és past de les flames durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde.

Finalment la riuada de [[1957]] acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle després i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular.

Finalment la riuada de [[1957]] acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle despuix i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular.

Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en [[Benaguasil]] (Valéncia).

Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en [[Benaguasil]] (Valéncia).