Canvis

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.

Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que després serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l’actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Dels primers segles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

Escampades pel terme trobem una série d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i [[Bocairent]], destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.