Canvis

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.  

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.  

Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser després classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].

Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].

[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en [[1833]].

[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en [[1833]].

Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major després de la guerra.

Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  

* Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.

* Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.

En [[1960]] després de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]].

En [[1960]] despuix de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]].

En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió.  

En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió.  

Per fi, en [[1989]] es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president [[Pieter Botha]] fon desplaçat per [[Frederik de Klerk]], i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a [[Nelson Mandela]], després de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En [[1993]], en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en [[1994]], es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. [[Nelson Mandela]] fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantingut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi.  

Per fi, en [[1989]] es produí un colp palatí dins del Partit Nacional. El president [[Pieter Botha]] fon desplaçat per [[Frederik de Klerk]], i este inicià el desmantellament de l'apartheid. Es va alçar la proscripció que pesava sobre el Congrés Nacional Africà i atres organisacions polítiques d'esquerra i es va lliberar a [[Nelson Mandela]], despuix de 27 anys de presó. La llegislació de l'Apartheid fon gradualment retirada. En [[1993]], en un referèndum, els blancs acceptaren otorgar-li el dret al vot a la majoria negra, i l'any següent, en [[1994]], es realisaren les primeres eleccions democràtiques del país. [[Nelson Mandela]] fon electe president per majoria absoluta en representació del CNA, partit que s'ha mantingut en el poder des de llavors. L'aïllament internacional que pesava sobre el país arribà a la seua fi.  

A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.

A pesar de la fi de l'apartheid, millons de surafricans negres continuen vivint en la [[pobrea]], en part, a causa dels terribles problemes heretats del règim de l'apartheid i, en part, pel fet que l'actual govern no ha sabut abordar temes socials. No obstant la política de [[vivenda]] del CNA ha produït alguna millora en les condicions de vida en moltes regions.

A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima  temperat del sur i les zones altes, al subtropical  en el noroest i  al  semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.

A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima  temperat del sur i les zones altes, al subtropical  en el noroest i  al  semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm.

Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i després marca en el nort la frontera en [[Botsvana]] i [[Zimbaue]]

Els rius principals són el [[riu Orange]] que desemboca en l'[[oceà Atlàntic]], el [[riu Vaal]] el seu principal afluent i [[riu Limpopo]] que desemboquen en l'[[Índic|oceà Índic]], naix prop de [[Johanesburg]] i despuix marca en el nort la frontera en [[Botsvana]] i [[Zimbaue]]

El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]].

El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el [[cap Agulhas]].

En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.

En '''Suràfrica''' no nos trobem en una [[cultura]] única sino que hi ha una diversitat de cultures que han enriquit la [[música]], l'[[art]] i la [[cuina]] del país. La varietat racial del país és molt àmplia. A principis del [[sigle XX]] el 60% de la població era de raça negra, el 30% de raça blanca i el restant majoritàriament mestiços o surasiàtics. La religió predominant és la cristiana: 55% de la població protestant, 9% catòlica. El restant d'habitants són hindús, musulmans o d'atres confessions.

Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant després de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos,  i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]].

Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos,  i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]].

*La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]].

*La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]].

| [[Dia de la llibertat]]

| [[Dia de la llibertat]]

| Freedom Day

| Freedom Day

| Commemora les primeres eleccions lliures després de l'apartheid  

| Commemora les primeres eleccions lliures despuix de l'apartheid  

|-

|-