Canvis

La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria al [[Palau del Real]].

La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria al [[Palau del Real]].

Quasi mig segle després, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[Valéncia]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] el [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda.  

Quasi mig segle despuix, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[Valéncia]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] el [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda.  

Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici.

El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici.

Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]].

Pocs anys despuix, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]].

La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i el [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]].

La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i el [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]].