Canvis

Guanyà gran importància en l'expansió de l'estat romà, següent llengua oficial de l'imperi en gran part d'[[Europa]] i [[Àfrica]] septentrional, junt en el [[grec]]. Com les demés llengües indoeuropees en general, el llatí era una llengua flexiva de tipo fusional en un major grau de síntesis nominal que les actuals llengües romanç, en la qual dominava la flexió per mig de sufixes, combinava en tereminades voltes en l'ús de les preposicions; mentres que en les llengües modernes derivades dominen les construccions analítices en preposicions, haguent-se reduit la flexió nominal a marcar soles el gènere i el plural, conservant els casos de declinació soles en els pronoms personals (tenint estos un orde fixe en els sintagmes verbals).

Guanyà gran importància en l'expansió de l'estat romà, següent llengua oficial de l'imperi en gran part d'[[Europa]] i [[Àfrica]] septentrional, junt en el [[grec]]. Com les demés llengües indoeuropees en general, el llatí era una llengua flexiva de tipo fusional en un major grau de síntesis nominal que les actuals llengües romanç, en la qual dominava la flexió per mig de sufixes, combinava en tereminades voltes en l'ús de les preposicions; mentres que en les llengües modernes derivades dominen les construccions analítices en preposicions, haguent-se reduit la flexió nominal a marcar soles el gènere i el plural, conservant els casos de declinació soles en els pronoms personals (tenint estos un orde fixe en els sintagmes verbals).

Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[Idioma rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, després de la caiguda de l'Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser sériament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el [[sigle XVII]] o el francés en el [[sigle XVIII]]) fins a pràcticament el [[sigle XIX]].

Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[Idioma rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, despuix de la caiguda de l'Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser sériament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el [[sigle XVII]] o el francés en el [[sigle XVIII]]) fins a pràcticament el [[sigle XIX]].

Actualment és idioma cooficial en la [[Ciutat del Vaticà]] junt al [[idioma italià|italià]]. En la'[[Iglésia Catòlica]], s'usava com a llengua llitúrgica fins al [[Concili Vaticà II]] en els xixanta. També se gasten per als noms binaris de la clasificació científica del reine animal i vegetal, aixina com per a dominar figures o insititucions del mon del Dret.

Actualment és idioma cooficial en la [[Ciutat del Vaticà]] junt al [[idioma italià|italià]]. En la'[[Iglésia Catòlica]], s'usava com a llengua llitúrgica fins al [[Concili Vaticà II]] en els xixanta. També se gasten per als noms binaris de la clasificació científica del reine animal i vegetal, aixina com per a dominar figures o insititucions del mon del Dret.

== Lliteratura Llatina ==

== Lliteratura Llatina ==

El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el  

El cos de llibres escrits en llatí, reté un legat durader de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produiren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant arduament el  

modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps després de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps despuix de que l'Imperi Romà de occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

La lliteratura llatina normalment és dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plauto i Terencio; s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloint la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be alguns han segut redescobertes sigles després.

La lliteratura llatina normalment és dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plauto i Terencio; s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloint la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be alguns han segut redescobertes sigles despuix.

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita després de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà.

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu cap, es dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'extén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita despuix de la mitat del sigle II és comúnment denigrà i ignorà.

En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans.

En el Renaiximent molts autors clàssics foren redescoberts i el seu estil fon conscientment imitat. Pero sobre tot, imitant a Ciceró, i el seu estil preciat com el perfecte culmen del llatí. El llatí medieval fon freqüentment despreciat com a llatí macarrònic, en qualsevol cas, moltes grans obres de la lliteratura llatina foren produides entre l'antiguetat i l'Edat Mija, encara que no siga dels antics romans.