Canvis

4 bytes eliminats ,  18:57 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 43: Llínea 43:  
El '''Segura''' (en [[llatí]] ''Thader'', en [[Idioma àrap|àrap]] ''وادي الأبيض Wadi al-Abyad'', «Riu blanc») és un [[riu]] del surest d'[[Espanya]].
 
El '''Segura''' (en [[llatí]] ''Thader'', en [[Idioma àrap|àrap]] ''وادي الأبيض Wadi al-Abyad'', «Riu blanc») és un [[riu]] del surest d'[[Espanya]].
   −
El Segura naix en el parage de [[Fuente Segura]], a 5 quilómetros del [[Pontón Bajo]] en el municipi de [[Santiago-Pontones]] en la [[província de Jaén]]. Discorre per les províncies de [[província de Jaén|Jaén]], [[província d'Albacete|Albacete]], [[província de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Alacant|Alacant]]. Desemboca en el [[Mediterràneu]], en [[Guardamar del Segura]], després d'un recorregut de 325 km i una conca hidrogràfica de 19.525 km².
+
El Segura naix en el parage de [[Fuente Segura]], a 5 quilómetros del [[Pontón Bajo]] en el municipi de [[Santiago-Pontones]] en la [[província de Jaén]]. Discorre per les províncies de [[província de Jaén|Jaén]], [[província d'Albacete|Albacete]], [[província de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Alacant|Alacant]]. Desemboca en el [[Mediterràneu]], en [[Guardamar del Segura]], despuix d'un recorregut de 325 km i una conca hidrogràfica de 19.525 km².
    
És un dels rius en major aprofitament hidrològic, conegut també per la seua irregularitat causant de grans inundacions alternades en periodos llarcs de sequia i en les últimes décades tristament famós pels greus problemes de contaminació de les seues aigües, sobre tot en el seu curs baix.
 
És un dels rius en major aprofitament hidrològic, conegut també per la seua irregularitat causant de grans inundacions alternades en periodos llarcs de sequia i en les últimes décades tristament famós pels greus problemes de contaminació de les seues aigües, sobre tot en el seu curs baix.
Llínea 65: Llínea 65:  
En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>
 
En els térmens municipals de [[Calasparra]] i [[Cieza]] se troba l'espai natural protegit del [[Canó de los Almadenes]], que té casi quatre quilómetros de llongitut i en algunes zones té més de cent metros de desnivell.<ref>[http://www.carm.es/siga/mnatural/proycons/espnat/fichasen/enpca.html Ficha del espai protegit. Comunitat autònoma de Múrcia]</ref>
   −
Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar després a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].
+
Rep en este tram a afluents com el riu [[Alhárabe]], l'[[Argos]] i el [[Quípar]], tots estos rius-rambla mediterràneus, per a entrar despuix a les concas morfoestructurals de Cieza, Abarán i Blanca, que conformen les veges [[Vega Alta del Segura|alta]] i [[Vega Mija del Segura|mija]] del Segura, zones aprofitades per al regadiu des de segles arrere, com en el [[Vall de Ricote]]. Després d'estes el riu entra en un vall estret aprofitat per a retindre les seues aigües en el pantà de Ojós, del que ixen els canals esquerre i dret del [[Transvase Tajo-Segura]].
    
Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].
 
Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].
Llínea 135: Llínea 135:  
| octubre de [[1834]] || align="right" |1.000 m³/s  
 
| octubre de [[1834]] || align="right" |1.000 m³/s  
 
|-
 
|-
| octubre de [[1879]] || align="right" |1.890 m³/s || align="right" |<ref>Cabal estimat en Oriola, després de la confluència del Segura i el Guadalentín</ref> 2.000 m³/s
+
| octubre de [[1879]] || align="right" |1.890 m³/s || align="right" |<ref>Cabal estimat en Oriola, despuix de la confluència del Segura i el Guadalentín</ref> 2.000 m³/s
 
|-
 
|-
 
| abril de [[1946]] || align="right" |1.187 m³/s  || align="right" |1.138 m³/s  
 
| abril de [[1946]] || align="right" |1.187 m³/s  || align="right" |1.138 m³/s  
Llínea 147: Llínea 147:  
L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.
 
L'escassea i irregularitat de les precipitacions i la forta pendent dels llits en la seua conca, marquen un caràcter torrencial, on casi tot el temps la major part dels mateixos permaneixen secs i, en atres ocasions, només se pot aprofitar, de manera natural, una chicoteta porció de l'aigua fluent, de manera que la majoria de l'aigua se dirigix directament al mar, produint-se, en molts casos, greus inundacions ya que durant molt poc espai de temps se poden produir precipitacions que conformen un important percentage del total de les precipitacions anuals.
 
   
 
   
Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap després de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.
+
Per acabar en estos desbordaments del riu Segura, l'Administració General de l'Estat posà en marcha el denominat ''Pla de defensa d'avingudes'', un proyecte que se dugué a cap despuix de llarcs anys d'estudis hidrològics previs i que consistí en el recreiximent de preses existents, la construcció de noves preses i la realisació d'encarrilaments de varios trams del riu Segura.
    
Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.
 
Precisament un d'estos reencarrilaments rebé en 1994 el prestigiós [[premi internacional Puente de Alcántara]], per la singularitat del proyecte i la seua integració en el ecosistema local per mig de la recuperació d'espècies vegetals autòctones i per ser un proyecte pioner en respectar l'equilibri mig ambiental.