550
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − Nomes per a un any? menuda merda d'admins que no poden evitar el vandalisme xDDDD+ + + + + + + + + + + + + + + +
Revertides les edicions de 83.45.102.226 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Mixalberto
La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les [[Legions Romanes]].
== Forma de combat ==
Es situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacà per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren possar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].
== Armament ==
Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).
Utilisaven un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.
== Inventor ==
Se li atribuix la invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Açí estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Cuant tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill ([[Alexandre Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.
== Victòries ==
Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encà que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.