Canvis

== Història ==

== Història ==

Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.

En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle després que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.

Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.

== Administració ==

== Administració ==

*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.

*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.

*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], després d'acabar les Festes Patronals.

*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.

*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].

*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].