Llínea 1: |
Llínea 1: |
| '''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mig]], localisat en la regió oriental del [[Mar Mediterràneu]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del [[riu Jordà]]. Té costes en el mar Mediterràneu, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]]. | | '''Israel''' (en [[hebreu]]: יִשְרָאֵל, ''Yisrael'', en [[llengua àrap|àrap]]: إسرائيل, ''Isrā'īl''), oficialment l''''Estat d'Israel''' (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, ''Medinat Yisrael'', en àrap: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, ''Dawlat Isrā'īl''), és un [[Estat]] de l'[[Orient Mig]], localisat en la regió oriental del [[Mar Mediterràneu]]. Llimita en el [[Líban]] al nort, en [[Síria]] al nort-est, en [[Jordània]] a l'est i en [[Egipte]] al sur-est. [[Judea]], [[Samària]] i [[Gaza]] són territoris adjacents. Ademés, Israel controla una série de territoris en la ribera oest del [[riu Jordà]]. Té costes en el mar Mediterràneu, el [[golf d'Aqaba]] (o d'Elat), la [[mar Morta]] i el [[Llac de Tiberíades|mar de Galilea]]. |
| | | |
− | Anys després del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], després de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], després de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref> | + | Anys despuix del naiximent del [[sionisme]] polític el [[1897]] i de la [[Declaració de Balfour de 1917]], la [[Lliga de Nacions]] va otorgar al [[Regne Unit]] el [[Mandat Britànic de Palestina]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], i la responsabilitat d'establir "... aquelles condicions polítiques, administratives i econòmiques que puguen assegurar l'establiment de la llar nacional judia [...] i el desenroll d'institucions d'autogovern, aixina com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distinció de raça i religió..."<ref>Artícul 2 [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/palmanda.asp The Palestine Mandate]. The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]</ref> En [[novembre]] de [[1947]], despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], les [[Nacions Unides]] acordaren la [[Partició de Palestina]], en un estat judeu, un estat àrap, i una [[Jerusalem]] administrada per l'[[ONU]].<ref>{{cite web |url=http://www.yale.edu/lawweb/avalon/un/res181.htm |publisher=Yale University |title=United Nations General Assembly Resolution 181 |accessdate=[[21 d'agost]] de [[2007]] |date=[[29 de novembre]] de [[1947]] |work=The Avalon Project}}</ref> |
| | | |
| Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit. | | Els líders sionistes acceptaren la partició pero els líders àraps la rebujaren, donant inici a la [[Guerra Civil durant el Mandat Britànic de Palestina]]. Israel declarà la seua independència el [[14 de maig]] de [[1948]], i els estats àraps veïns la atacaren el dia següent. Des de llavors, els països àraps i Israel han tingut diversos conflictes bèlics, i com a conseqüència, Israel controla més [[territoris ocupats per Israel|territoris]] dels que estan estipulats en els [[Acorts d'armistici àrap-israelites de 1949|Acorts d'Armistici de 1949]]. Algunes fronteres internacionals estan disputades, pero Israel ha firmat tractats de pau en [[Egipte]] i [[Jordània]], tot i que els esforços per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit. |
| | | |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
− | Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per referir-se al territori com a la nació judia. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'[[Estela de Merneptah]], del [[segle XIII a.C.]], que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a ''Medinat Yisrael'' o "Estat d'Israel", després d'haver-se rebujat atres denominacions com ara ''Érets Yisrael'' (la "[[Terra d'Israel]]"), [[Sió]] i [[Judea]]. Poques semanes després de la independència, el govern va escollir el terme ''yisraelim'' (''yisraelí'' en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, [[Moshe Sharett]], i que hem ha de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric. | + | Durant més de tres mils anys, el nom d'"Israel" s'ha utilisat tant per referir-se al territori com a la nació judia. L'objecte arqueològic més antic que menciona Israel en un sentit diferent al d'un nom propi, és l'[[Estela de Merneptah]], del [[segle XIII a.C.]], que fa referència al poble que habitava aquell territori. El país actualment és oficialment conegut com a ''Medinat Yisrael'' o "Estat d'Israel", despuix d'haver-se rebujat atres denominacions com ara ''Érets Yisrael'' (la "[[Terra d'Israel]]"), [[Sió]] i [[Judea]]. Poques semanes despuix de la independència, el govern va escollir el terme ''yisraelim'' (''yisraelí'' en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a través d'una declaració oficial del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Israel, [[Moshe Sharett]], i que hem ha de distinguir del terme d'"israelites" en referència al poble històric. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |