Canvis

El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].

El '''Guadalentín''' (també conegut com '''Sangonera''' o '''Reguerón'''), (en [[llengua àrap|àrap]]: ''Oued al Iznain'' -segon riu-, o ''Oued al Lentin'' -riu de fanc-) és un riu del surest d'[[Espanya]] que passa per la [[província d'Almeria]] i per la [[Regió de Múrcia]] travessant el vall que es troba entre les serres d'[[serra Espuña|Espuña]] i [[El Valle i Carrascoy|Carrascoy]]. És l'afluent més gran per la dreta del riu [[Segura]].

Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer després pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.

Naix en la [[Sierra de Maria]], al nort de la [[província d'Almeria]], i rep a la [[Rambla de Chirivel]] en el [[pantà de Puentes]], ya en la [[Regió de Múrcia]]. En el mateix pantà desemboquen els rius Luchena i Turrilla, i des d'allí se dirigix al surest passant per [[Llorca]], on entra en un ample vall originat per una [[fosa tectònica]] i canvia el rumbo al nordest. Rep la [[Rambla Nogalte]], que passa per [[Port Lumbreras]], per a discórrer despuix pels térmens de [[Totana]], d'[[Alhama de Múrcia]] i [[Librilla]], sense afluents d'importància.

S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].

S'unix al riu [[Segura]] en l'[[Horta de Múrcia]], dins del terme de [[Beniaján]] i aigües avall de la capital. Ho fa per mig d'un canal artificial dit Reguerón, singular obra d'ingenieria iniciada en el segle XVIII en el fi de previndre les avingudes. Una gran sequia, el ''Reguerón Viejo'', desvia les aigües del riu en época de creixcuda fins a un punt més baix, ya en la [[província d'Alacant]], evitant aixina les inundacions en la seua afluència en el riu [[Segura]].

El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten  per al regadiu.

El cabal del Guadalentín és de lo més variable, següent capaç de passar de una sequetat extrema a la major de les creixcudes en apenes qüestió d'hores. No en va és conegut com ''el riu més salvage d'Europa''.<ref>https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2705&r=ReP-13474-DETALLE_REPORTAJES</ref> Sense afluents d'importància, pot classificar-se com un riu-rambla de la zona àrida del surest peninsular. El seu reduït règim permanent és retingut en els pantans llorquins de Puentes i el [[Pantà de Valdeinfierno]], on les aigües embassades s'aprofiten  per al regadiu.

Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle després d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m&sup3;/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m&sup3;/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.

Com conseqüència de les pluges torrencials, el Guadalentín alcança periòdicament cabals espectaculars que causen grans danys en el seu vall. El [[15 de octubre]] de [[1879]], quant se produí la ''Riada de Santa Teresa'', en la capçalera del Guadalentín s'estima que caigueren 600 mm en un hora. El [[19 de octubre]] de [[1973]] se produí la pijor creixcuda del segle despuix d'unes precipitacions de més de 300 mm en el nort d'[[Almeria]]. El riu alcançà un cabal de 2.500 m&sup3;/s en [[Llorca]] i el seu afluent, la rambla de Nogalte, 1.974 m&sup3;/s al seu pas per ''Puerto Lumbreras'', on se registraren moltes víctimes.

== Referències ==

== Referències ==