Canvis

===Resenya històrica===

===Resenya històrica===

La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]]  i  després de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques.

La fundació del monasteri fon deguda a la intenció de la senyora Na [[Germàn de Foix]], segona esposa de [[Ferrando el Catòlic]]  i  despuix de [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calabria|Fernando d'Aragó]], Duc de [[Calàbria]], de ser soterrada, junt en el seu segon marit, en un monasteri jerònim. El pare [[José de Sigüenza]] narra que en este propòsit van triar els Ducs un lloc en les proximitats de [[Valéncia]], en el camí real de Morvedre, en el que existia un monasteri de la [[Orde del Císter]] que es trobava en decadència espiritual i material. D'este primitiu monasteri només es conserven restes arqueològiques.

El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.

El papa va emetre una bula de traspàs de l'antiga propietat, pero en [[1535]] va morir senyora Germàna, sent el seu cos traslladat al [[monasteri de la Mare de Deu de Jesús de Valéncia]], a causa de l'estat ruïnós d'aquell monasteri.

La primera pedra fon colocada en [[1548]] pel bisbe i el Duc i portava gravades les armes del seu fundador. La mort del Duc va succeir en [[1550]] llegant al monasteri els seus diners, joyes i la seua riquíssima biblioteca. Este llegat haguera servit per a la continuació de les obres, pero el seu palau fon saquejat la mateixa nit de la seua mort.

La primera pedra fon colocada en [[1548]] pel bisbe i el Duc i portava gravades les armes del seu fundador. La mort del Duc va succeir en [[1550]] llegant al monasteri els seus diners, joyes i la seua riquíssima biblioteca. Este llegat haguera servit per a la continuació de les obres, pero el seu palau fon saquejat la mateixa nit de la seua mort.

Les obres del monasteri es van continuar vint anys després en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió.

Les obres del monasteri es van continuar vint anys despuix en menor disposició econòmica. Els flares que fins a este moment no tenien dependències monàstiques pròpies, van considerar oportú substituir la traça del alçat del claustre per un disseny de menys ornament i per a això van prendre com a model el pati dels evangelistes l'Escorial, que van reproduir en mínimes variants i en menor dimensió.

La construcció del monasteri es va prolongar durant el [[sigle XVII]], iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el [[sigle XVIII]] es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia.

La construcció del monasteri es va prolongar durant el [[sigle XVII]], iniciant-se l'iglésia del monasteri a partir de [[1601]]. En el [[sigle XVIII]] es van fer obres en la cripta, en alguns altars i es va promoure l'edificació del claustre del costat del nort de l'iglésia.

El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.

El claustre nort no es va arribar a concloure, a pesar dels intents del flare Fra Francisco de Santa Bárbara, qui segons Llaguno «va traçar i va dirigir el nou claustre d'este monasteri, els plans, del qual talls i alçat van aprovar el [[8 d'abril]] de [[1763]] el seu tio Fr. Josef (Pina), Vicente Gascó i Mauro Minguet». Es va arribar a construir l'ala este, una nova part de la torre nordest, en els seus balcons de la primera planta i la mitat de les fonamentacions de l'ala nort i de les alqueries claustrals. L'obra realisada fon important pero es desconeix el motiu de la seua paralisació.

En [[1802]] es va erigir enfront de la frontera de l'iglésia una porteria a la vora del Camí Real de Morvedre per a rebre, segons resava una làpida commemorativa, la visita de [[Carles IV]] i [[María Luisa de Parma]]. En [[1811]] els flares abandonen el monasteri davant de l'imminent arribada de les tropes franceses, permaneix deshabitat fins a [[1814]]. L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes després del seu tornada. En una acta capitular de [[1814]] s'acorda «es derroque el saló vell i el restant d'obres contigües a aquell per amenaçar ruïna».  

En [[1802]] es va erigir enfront de la frontera de l'iglésia una porteria a la vora del Camí Real de Morvedre per a rebre, segons resava una làpida commemorativa, la visita de [[Carles IV]] i [[María Luisa de Parma]]. En [[1811]] els flares abandonen el monasteri davant de l'imminent arribada de les tropes franceses, permaneix deshabitat fins a [[1814]]. L'edifici va quedar una miqueta deteriorat puix es coneix que la comunitat religiosa es va vore obligada a fer algunes reformes despuix del seu tornada. En una acta capitular de [[1814]] s'acorda «es derroque el saló vell i el restant d'obres contigües a aquell per amenaçar ruïna».  

En [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.

En [[1821]] la desamortisació del trieni lliberal va suprimir la comunitat jerònima. L'edifici, segons la Real Orde de 2 de juliol de 1821 es va habilitar com a Casa de Beneficència i Correcció. En [[1823]] es va produir la tornada dels flares, que realisen algunes obres menors. En [[1835]] es produïx l'exclaustració definitiva, passant el monasteri i les seues propietats a les mans de l'Estat.

Després de la desamortisació, les obres d'art i llibres que quedaven després d'haver segut objecte de saqueig en la guerra de la Independència, van ser traslladats al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] i bona part dels llibres, entre els que es troben els procedents de la valiosa biblioteca del Duc de Calabria, es van destinar a la Biblioteca Universitària.

Després de la desamortisació, les obres d'art i llibres que quedaven despuix d'haver segut objecte de saqueig en la guerra de la Independència, van ser traslladats al [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] i bona part dels llibres, entre els que es troben els procedents de la valiosa biblioteca del Duc de Calabria, es van destinar a la Biblioteca Universitària.

Impedida la seua demolició per l'Ajuntament en un informe previ de l'[[Acadèmia de Sant Carles]], fon destinat a asil i a presó, lo que cosa va motivar la construcció de les ales penitenciàries del pati nort, la galeria carcelària inserta,  per demolició interior, en l'ala oest del claustre Sur, la compartimentació i colmatació de celes en tot l'immoble resultant i les garites en la muralla circumdant. La nova porteria es va destinar a cos de guàrdia.

Impedida la seua demolició per l'Ajuntament en un informe previ de l'[[Acadèmia de Sant Carles]], fon destinat a asil i a presó, lo que cosa va motivar la construcció de les ales penitenciàries del pati nort, la galeria carcelària inserta,  per demolició interior, en l'ala oest del claustre Sur, la compartimentació i colmatació de celes en tot l'immoble resultant i les garites en la muralla circumdant. La nova porteria es va destinar a cos de guàrdia.