Canvis

[[Image:Radama1.gif|thumb|left|150px|El rei [[Radama I]] de Madagascar]]

[[Image:Radama1.gif|thumb|left|150px|El rei [[Radama I]] de Madagascar]]

[[Image:415px-LaGuerreAMadagascar.jpg|thumb|Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa en Madagascar.]]

[[Image:415px-LaGuerreAMadagascar.jpg|thumb|Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa en Madagascar.]]

El primer assentament humà data provablement del [[sigle IV]] o poc abans, en qualsevol cas no hi ha proves que haguera cap presència humana abans del naiximent de [[Crist]]. Els antepassats dels actuals malgajos aplegaren des d'[[Indonèsia]], i per això els llogarencs conserven traces asiàtiques, costums típics del surest d'[[Àsia]] i una llengua del tronc malai-polinesi. En ells també van arribar els seus animals domèstics, entre els que destaca el [[zebú]], i poc després de la seua arribada s'extinguiren diversos animals endèmics de l'illa, com el [[lémur jagant]], el [[porc formiguer]] de Madagascar i un [[hipopótam pigmeu]] semblant al que es troba actualment en [[Àfrica]] occidental.

El primer assentament humà data provablement del [[sigle IV]] o poc abans, en qualsevol cas no hi ha proves que haguera cap presència humana abans del naiximent de [[Crist]]. Els antepassats dels actuals malgajos aplegaren des d'[[Indonèsia]], i per això els llogarencs conserven traces asiàtiques, costums típics del surest d'[[Àsia]] i una llengua del tronc malai-polinesi. En ells també van arribar els seus animals domèstics, entre els que destaca el [[zebú]], i poc despuix de la seua arribada s'extinguiren diversos animals endèmics de l'illa, com el [[lémur jagant]], el [[porc formiguer]] de Madagascar i un [[hipopótam pigmeu]] semblant al que es troba actualment en [[Àfrica]] occidental.

Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es van fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]].

Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es van fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]].

Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]],  [[Gran Bretanya]] i [[França]] van intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat davall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I  en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] després de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any després, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa.

Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]],  [[Gran Bretanya]] i [[França]] van intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat davall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I  en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] despuix de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa.

Ya en [[1916]], els francesos van tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França només va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata.

Ya en [[1916]], els francesos van tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França només va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata.

En [[1975]] hi hagué un colp d'estat militar que posà el govern en mans del capità de fragata [[Didier Ratsiraka]], que va governar en puny de ferro fins que en [[1992]] les pressions populars li van obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka fon derrotat en les eleccions presidencials de [[1993]] per [[Albert Zafy]], pero guanyà les llegislatives que es van celebrar simultàneament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy portà a la destitució d'est últim pel parlament en [[1996]], sent substituït per [[Norbert Ratsirahonana]]. Est era un colaborador pròxim de Zafy que va governar davall la seua ombra fins a les eleccions de [[1997]], en les que Ratsiraka es feu novament en el poder.

En [[1975]] hi hagué un colp d'estat militar que posà el govern en mans del capità de fragata [[Didier Ratsiraka]], que va governar en puny de ferro fins que en [[1992]] les pressions populars li van obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka fon derrotat en les eleccions presidencials de [[1993]] per [[Albert Zafy]], pero guanyà les llegislatives que es van celebrar simultàneament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy portà a la destitució d'est últim pel parlament en [[1996]], sent substituït per [[Norbert Ratsirahonana]]. Est era un colaborador pròxim de Zafy que va governar davall la seua ombra fins a les eleccions de [[1997]], en les que Ratsiraka es feu novament en el poder.

[[Image:312px-Satellite image of Madagascar in September 2003.jpg|thumb|left|180px|Image de Madagascar presa des d'un satèlit (setembre de [[2003]])]]

[[Image:312px-Satellite image of Madagascar in September 2003.jpg|thumb|left|180px|Image de Madagascar presa des d'un satèlit (setembre de [[2003]])]]

Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan després d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta.

Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta.

La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus van esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França.

La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus van esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França.

El dia [[16 de març]] de [[2009]] militars de l'oposició al govern de [[Marc Ravalomanana]] prenen distints edificis estatals com el Banc Central, L'endemà el president de la república dimitix en el seu govern i cedix el control a l'[[almirant]] Hyppolite Ramaroson. No obstant la major part de la cúpula militar recolza a Andry Rajoelina, per lo qual est últim s'autoproclamà "Líder de Transició".

El dia [[16 de març]] de [[2009]] militars de l'oposició al govern de [[Marc Ravalomanana]] prenen distints edificis estatals com el Banc Central, L'endemà el president de la república dimitix en el seu govern i cedix el control a l'[[almirant]] Hyppolite Ramaroson. No obstant la major part de la cúpula militar recolza a Andry Rajoelina, per lo qual est últim s'autoproclamà "Líder de Transició".

"El [[18 de març]] del 2009, després del colp militar del que fon objecte el president de Madagascar, Marc Ravalomanana, que va obligar a la seua dimissió el dimarts, este dimecres l'Alta Cort Constitucional aprovà la designació de l'opositor Andry Rajoelina, que rep un país sumit en una profunda crisis política des de fa uns quants mesos".

"El [[18 de març]] del 2009, despuix del colp militar del que fon objecte el president de Madagascar, Marc Ravalomanana, que va obligar a la seua dimissió el dimarts, este dimecres l'Alta Cort Constitucional aprovà la designació de l'opositor Andry Rajoelina, que rep un país sumit en una profunda crisis política des de fa uns quants mesos".

Minuts abans de la seua proclamació, Rajoelina havia declarat a la televisió francesa "Poden cridar-me president", refermant la seua autoritat a la finalisació d'uns quants mesos de sagnant lluita pel poder i dures disputes en el president de la nació.

Minuts abans de la seua proclamació, Rajoelina havia declarat a la televisió francesa "Poden cridar-me president", refermant la seua autoritat a la finalisació d'uns quants mesos de sagnant lluita pel poder i dures disputes en el president de la nació.