Llínea 8: |
Llínea 8: |
| | | |
| == Anexió a França == | | == Anexió a França == |
− | El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia després que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a Anglaterra, fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme|estat unitari]]. De 1795 a [[1806]], la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]]. | + | El [[19 de giner]] de [[1795]], un dia despuix que l'[[stadhouder]] [[Guillem V d'Orange-Nassau]] fugí a Anglaterra, fon proclamada la ''Bataafse Republiek'' ([[República Batava]]), portant els Països Baixos a un [[centralisme|estat unitari]]. De 1795 a [[1806]], la República Batava convertí els Països Baixos en una [[república]] seguint el model de la [[Primera República Francesa]]. |
| | | |
− | De 1806 a [[1810]], el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establit per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda|Holanda]], fon escollida per representar al país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. En l'any [[1807]], la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. En [[1809]] no obstant, després de l'invasió anglesa, Holanda va tindre que cedir tots els seus territoris per baix del riu [[Rin]] a França. | + | De 1806 a [[1810]], el ''Koninkrijk Holland'' ([[Regne d'Holanda]]) fon establit per [[Napoleó Bonaparte]] com un regne governat pel seu germà, [[Louis Bonaparte|Louis Napoleó Bonaparte]], per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, [[Regne d'Holanda|Holanda]], fon escollida per representar al país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, en l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. En l'any [[1807]], la prussiana [[Frísia Oriental]] i [[Jever]] foren afegides al regne. En [[1809]] no obstant, despuix de l'invasió anglesa, Holanda va tindre que cedir tots els seus territoris per baix del riu [[Rin]] a França. |
| | | |
| El rei Louis Napoleon no complí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va tindre que abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per a invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de [[1810]] a [[1813]], quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]]. | | El rei Louis Napoleon no complí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va tindre que abdicar l'[[1 de juliol]] de [[1810]]. Fon succeït pel seu fill de cinc anys [[Napoleó Louis Bonaparte]]. Este regnà com a Louis II durant deu dies mentres l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tro. L'emperador envià un eixercit per a invadir el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos se convertixen llavors part de l'Imperi Francés. Este periodo durà de [[1810]] a [[1813]], quan Napoleó fon derrotat a la [[batalla de Leipzig]]. |
| | | |
| == Regne Unit dels Països Baixos (1815-1839) == | | == Regne Unit dels Països Baixos (1815-1839) == |
− | El [[1815]], , en el [[Congrés de Viena]] després de la [[Guerres napoleòniques|derrota]] de [[Napoleó]] en [[Batalla de Waterloo|Waterloo]], es va crear el [[Regne Unit dels Països Baixos]] en el seu estatus actual com a monarquia constitucional durant el regnat de [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]]. Este regne incloïa també el [[Luxemburc]], el [[Principat de Lieja]] i els [[Països Baixos austríacs]]. | + | El [[1815]], , en el [[Congrés de Viena]] despuix de la [[Guerres napoleòniques|derrota]] de [[Napoleó]] en [[Batalla de Waterloo|Waterloo]], es va crear el [[Regne Unit dels Països Baixos]] en el seu estatus actual com a monarquia constitucional durant el regnat de [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]]. Este regne incloïa també el [[Luxemburc]], el [[Principat de Lieja]] i els [[Països Baixos austríacs]]. |
| | | |
| Bèlgica es rebelà i obtingué la seua independència en [[1830]] ([[revolució belga]]). | | Bèlgica es rebelà i obtingué la seua independència en [[1830]] ([[revolució belga]]). |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/> | | A pesar de que els Països Baixos permaneixeren neutrals durant la [[I Guerra Mundial]], en realitat hi va tindre un paper destacat.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006">Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.</ref> [[Alfred von Schlieffen|El Comte Schlieffen]] havia planejat invadir els Països Baixos mentres avançava cap a França. Este pla fon canviat per Helmuth von Moltke el Jove en la intenció de mantindre la neutralitat holandesa. Esta fon essencial per la supervivència alemanya fins el bloqueig dels Estats Units i Gran Bretanya de [[1916]] quan la importació de bens a través dels Països Baixos ya no fon possible. No obstant, Holanda seguí neutral durant la guerra, gràcies a la seua diplomàcia i la seua habilitat pel comerç.<ref name="Abbenhuis, Maartje M 2006"/> |
| | | |
− | [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] després dels atacs aéreus alemanys en 1940.]] | + | [[Image:Rotterdam.jpg|right|thumb|[[Rotterdam]] despuix dels atacs aéreus alemanys en 1940.]] |
| Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. | | Els Països Baixos intentaren també mantindre-se neutrals durant la [[Segona Guerra Mundial]]. No obstant, [[Alemanya nazi]] invadí els Països Baixos en [[1940]] durant la seua campanya de Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a [[Londres]]. |
| | | |