Canvis

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> aixina com el més polèmic i generador de debat social i polític (vore [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acort total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]] '' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys despuix d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera l'història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demogràfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

== Introducció ==

== Introducció ==

[[Image:EV-Cartell.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

[[Image:EV-Cartell.jpg|300px|thumb|right|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.]]

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i l'Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i l'Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc despuix: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorisant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien l'implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorisant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i l'imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], l'implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes l'implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents o chicotets llauradors propietaris, etc.) que despuix de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Església Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les eixecucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el bando contrari. En el bando nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el bando republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots i llaics de la Església Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

Els escàndals financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu soport.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps després, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps despuix, basant-se estrictament en una norma sobre la dissolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrit als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans vascs van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans vascs van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, després de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, despuix de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Arriba la ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

Arriba la ilicitut a la monstruositat quan l'enemic és este mònstruo modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesis de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

{{cita|La guerra d'Espanya és una guerra civil? No; una lluita dels sense Déu [...] contra la verdadera Espanya, contra la religió catòlica.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

{{cita|La guerra d'Espanya és una guerra civil? No; una lluita dels sense Déu [...] contra la verdadera Espanya, contra la religió catòlica.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

Poc després de l'escomençament de la guerra ([[1936]]), este mateix cardenal es va referir al conflicte com una lluita entre:

Poc despuix de l'escomençament de la guerra ([[1936]]), este mateix cardenal es va referir al conflicte com una lluita entre:

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

{{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en [[1943]].

El cardenal [[Francisco Vidal i Barraquer]], arquebisbe de [[Tarragona]], qui va tractar de mantindre una posició imparcial durant la guerra, fon obligat pel Govern de Franco a romandre en l'exili fins a la seua mort en [[1943]].

Quasi un any després d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], després de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

Quasi un any despuix d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], despuix de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exponent que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

==== La guerra terrestre ====

==== La guerra terrestre ====

===== 1936 =====

===== 1936 =====

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi només en mijos propis, i després recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes després de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema en què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de passar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aéreu, al principi només en mijos propis, i despuix recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes despuix de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix després de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Largo Caballero]].

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix despuix de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Largo Caballero]].

En el nort, les tropes nacionals prenen [[Irun]] el [[5 de setembre]] i [[Sant Sebastià]] el [[13 de setembre]], quedant el nort republicà rodejat per terra pels nacionalistes. El [[17 d'octubre]] es trenca el cércol de [[Oviedo]].

En el nort, les tropes nacionals prenen [[Irun]] el [[5 de setembre]] i [[Sant Sebastià]] el [[13 de setembre]], quedant el nort republicà rodejat per terra pels nacionalistes. El [[17 d'octubre]] es trenca el cércol de [[Oviedo]].

Entorn de Madrit es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un bando d'aïllar Madrit i l'atre d'alleujar la pressió sobre la capital. Són la batalla del Jarama, del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la batalla de Guadalajara, en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la batalla de Brunete del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

Entorn de Madrit es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un bando d'aïllar Madrit i l'atre d'alleujar la pressió sobre la capital. Són la batalla del Jarama, del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la batalla de Guadalajara, en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la batalla de Brunete del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos després, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos despuix, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en Belchite, per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''Cinturó de Hierro'' i ocupen [[Bilbao]], [[Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en Belchite, per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''Cinturó de Hierro'' i ocupen [[Bilbao]], [[Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

===== 1938 =====

===== 1938 =====

[[Image:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys després de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]

[[Image:GCE-Frente en nov 1938.svg|thumb|200px|Mapa d'Espanya dos anys despuix de l'inici de la guerra a finals de 1938.]]

[[Image:Cartell-1938.jpg|thumb|250px|Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.]]

[[Image:Cartell-1938.jpg|thumb|250px|Cartell valencià de la Guerra Civil Espanyola. Any 1938. La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la CNT.]]

Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />

Continua la [[batalla de Terol]], que és pres el [[8 de giner]] pels republicans i tornat a recuperar el [[20 de febrer]] pels nacionals.<br />

En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acort de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis alluntats del conflicte bèlic.

En El Govern de la República, Negrín es fa ademés en el ministeri de la Defensa Nacional, substituint a [[Indalecio Prieto]], i proposa als insurrectes els ''13 punts de Negrín'' com a acort de pau, per a restablir una democràcia consensuada sobre principis alluntats del conflicte bèlic.

El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijos motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc després, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.

El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijos motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc despuix, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.

Les tropes de Franco prenen [[Vinaròs]] el [[15 d'abril]], partint finalment en dos l'Espanya republicana. La República contraataca el [[24 de juliol]] per mig de la batalla de l'[[Ebre]], que es convertix en una dura guerra de desgast per a abdós bans i acaba el [[16 de novembre]] en la retirada republicana. A partir d'este moment, la ruta d'accés a [[Catalunya]] queda aclarida. El [[23 de decembre]] s'inicia la Ofensiva de Catalunya.

Les tropes de Franco prenen [[Vinaròs]] el [[15 d'abril]], partint finalment en dos l'Espanya republicana. La República contraataca el [[24 de juliol]] per mig de la batalla de l'[[Ebre]], que es convertix en una dura guerra de desgast per a abdós bans i acaba el [[16 de novembre]] en la retirada republicana. A partir d'este moment, la ruta d'accés a [[Catalunya]] queda aclarida. El [[23 de decembre]] s'inicia la Ofensiva de Catalunya.

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

La nova institució es fa en el control de Madrid després d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.Htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

La nova institució es fa en el control de Madrid despuix d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.Htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

[[Image:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Otra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

[[Image:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Otra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

===== El bloqueig de l'Estret =====

===== El bloqueig de l'Estret =====

[[Image:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya després de la contesa]]

[[Image:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya despuix de la contesa]]

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca després d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix passar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del bando franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirant Ferrándiz'') de la classe Churruca despuix d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi impossible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].

===== La Campanya del Cantàbric =====

===== La Campanya del Cantàbric =====

El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascs que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />

El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascs que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />

El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona després de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />

El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona despuix de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />

Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es van refugiar a França, des d'on van tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, després a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterrani camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.

Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es van refugiar a França, des d'on van tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, despuix a França i a l'agost de 1938 va intentar passar al Mediterrani camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al decembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.

El 5 d'agost, els nacionals fan passar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.

A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el recolzament d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotunt fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.

A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el recolzament d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotunt fracàs, havent de retirar-se despuix del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.

El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercussió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />

El 12 de decembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercussió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />

El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escoltant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir averies, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries''  i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries''  i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena despuix de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunten per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

El [[6 de març]] de 1938 és torpedejat i afonat el creuer ''Balears'', despuix d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrecs. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escolten diversos combois.

Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escolten diversos combois.

===== La guerra aèrea en la batalla de Madrit =====

===== La guerra aèrea en la batalla de Madrit =====

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrit. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèrees, no encendre llums de nit, etc., situació que despuix patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrit té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* Avions republicans bombardegen l'[[Alcàsser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàsser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una atra de Franco.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèrea i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions russos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèrea i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio passar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

El 20 de novembre de 1936  es dona per acabada la primera ofensiva sobre Madrit, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aéreu dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos russos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, despuix d'un combat aéreu dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els russos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra sicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

===== Bombardejos sobre poblacions fora de les campanyes terrestres =====

===== Bombardejos sobre poblacions fora de les campanyes terrestres =====

* El [[18 de juliol]] de [[1936]], els republicans bombardegen el barri moro i la [[Mesquita]] de [[Tetuan]], provocant una manifestació de marroquins contra els espanyols, que es dissol al presentar-se el Gran Visir i explicar-los que els culpables no han segut els sublevats, sino els seus enemics. Franco va concedir al Gran Visir la Cruz Llorejada de Sant Ferran per esta intervenció.

* El [[18 de juliol]] de [[1936]], els republicans bombardegen el barri moro i la [[Mesquita]] de [[Tetuan]], provocant una manifestació de marroquins contra els espanyols, que es dissol al presentar-se el Gran Visir i explicar-los que els culpables no han segut els sublevats, sino els seus enemics. Franco va concedir al Gran Visir la Cruz Llorejada de Sant Ferran per esta intervenció.

* El [[23 d'agost]] de [[1936]] desapega de l'aeròdrom del [[Prat de Llobregat]] un Fokker, i després de donar diverses passades, llança quatre bombes en les proximitats de la [[basílica del Pilar]] de [[Saragossa]]. Dos impacten en el temple, pero cap fa explosió. Els saragossans s'ho atribuïxen a un milacre de la Mare de Deu del Pilar, si be pareix que van ser sabotejades per personal de terra afecte els rebels, o llançades per davall de l'altura mínima d'armat de les espoletes.

* El [[23 d'agost]] de [[1936]] desapega de l'aeròdrom del [[Prat de Llobregat]] un Fokker, i despuix de donar diverses passades, llança quatre bombes en les proximitats de la [[basílica del Pilar]] de [[Saragossa]]. Dos impacten en el temple, pero cap fa explosió. Els saragossans s'ho atribuïxen a un milacre de la Mare de Deu del Pilar, si be pareix que van ser sabotejades per personal de terra afecte els rebels, o llançades per davall de l'altura mínima d'armat de les espoletes.

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolit]].

* A finals de giner de [[1938]], avions republicans bombardegen [[Sevilla]] i [[Valladolit]].

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquista.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] , tres avions de la [[Eixèrcit Popular Republicà|aviació republicana]] van bombardejar la localitat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]], a prou distància de les llínees del front, en la zona franquista.

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '', expost en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '', expost en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tonellades d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aéreu), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tonellades de bombes, contribuint en no escassa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies despuix 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tonellades d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aéreu), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tonellades de bombes, contribuint en no escassa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

==== Itàlia ====

==== Itàlia ====

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que van quedar atrapades en el bando contrari van ser eixecutades per mig dels cridats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons on es trobaven presos i davall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que van quedar atrapades en el bando contrari van ser eixecutades per mig dels cridats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons on es trobaven presos i davall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel bando nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de Víznar en [[Granada]]. També va adquirir gran rellevància la massacre de Badajoz, perpetrada per les tropes sublevades després de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de Paracuellos, fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel bando nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de Víznar en [[Granada]]. També va adquirir gran rellevància la massacre de Badajoz, perpetrada per les tropes sublevades despuix de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de Paracuellos, fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

En el context de la guerra van ser molts els que es van aprofitar per a realisar tan macabres actes, a vegades per venjança sense relació en la pròpia guerra, i quan una zona caïa en mans d'un o atre bando, no tardaven a arribar els ''passejos''. Especialment cruel per a la població fon el cas de les localitats que van ser intermitentment ocupades per abdós bans, en les consegüents i repetides eixecucions i venjances.  

En el context de la guerra van ser molts els que es van aprofitar per a realisar tan macabres actes, a vegades per venjança sense relació en la pròpia guerra, i quan una zona caïa en mans d'un o atre bando, no tardaven a arribar els ''passejos''. Especialment cruel per a la població fon el cas de les localitats que van ser intermitentment ocupades per abdós bans, en les consegüents i repetides eixecucions i venjances.  

El número de morts en la Guerra Civil espanyola només pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes van posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que van morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.

El número de morts en la Guerra Civil espanyola només pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes van posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen aixina mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que van morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.

L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i després de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar  a països sur-americans majoritàriament o el mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat  Gal.País este ultime que molts van triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .  

L'exili forçós de molts represaliats abans,durant i despuix de la guerra és difícil de quantificar. Segons la seua situació geogràfica i les seues preferències polítiques s'opte entre eixir per mar, creuant l'oceà per a passar  a països sur-americans majoritàriament o el mar els més benestants per a anar a Anglaterra o França. O per terra creuant els Pirineus al costat  Gal.País este ultime que molts van triar per la seua proximitat en Espanya i la seua credença de bona acollida. Demostrant-se el seu error en fets com els camps de concentració de Bram .  

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos després del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous métodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos despuix del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en l'Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.

:Ban republicà

:Ban republicà

::''[[Be negre]] '', ''[[Papitu]] '' (les dos catalanes); dibuixants: [[Tísner]], [[Kalders]] (en ''[[Diari de Barcelona]] ''), [[Ramón Puyol Román|Puyol]] (en ''[[Front Rojo]] '').<ref>[http://www.bib.uab.es/comunica/hg/historia.Htm Humorisme gràfic - història<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

::''[[Be negre]] '', ''[[Papitu]] '' (les dos catalanes); dibuixants: [[Tísner]], [[Kalders]] (en ''[[Diari de Barcelona]] ''), [[Ramón Puyol Román|Puyol]] (en ''[[Front Rojo]] '').<ref>[http://www.bib.uab.es/comunica/hg/historia.Htm Humorisme gràfic - història<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

::''[[La Traca]] '' (valenciana); dibuixants: [[Bluff]] (afusellat després de la guerra), Carniser, Méndez Álvarez, Palmer

::''[[La Traca]] '' (valenciana); dibuixants: [[Bluff]] (afusellat despuix de la guerra), Carniser, Méndez Álvarez, Palmer

::En les trinxeres van arribar a circular més de 500 capçaleres<ref>[http://noticiasaace.blogspot.com/2006/07/los-cmics-y-la-guerra-civil-por-j-m.Html Més notícies de l'AACE: ELS CÒMICS I LA GUERRA CIVIL per J. M. Varona “Ce hac”<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

::En les trinxeres van arribar a circular més de 500 capçaleres<ref>[http://noticiasaace.blogspot.com/2006/07/los-cmics-y-la-guerra-civil-por-j-m.Html Més notícies de l'AACE: ELS CÒMICS I LA GUERRA CIVIL per J. M. Varona “Ce hac”<!--Título generado por Muro Bot-->]</ref>

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.ateneo.unam.mx/textoconstitucion.htm Constitució de la República Espanyola]

* [http://www.ateneo.unam.mx/textoconstitucion.htm Constitució de la República Espanyola]

* [http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/ La Guerra Civil, 70 anys després]

* [http://www.elmundo.es/especiales/2006/07/espana/guerracivil/ La Guerra Civil, 70 anys despuix]

* [http://www.historiasiglo20.org/esp1936-1939/index.htm Història d'Espanya — La Guerra Civil Espanyola (1931–1936)] en -ho20.org

* [http://www.historiasiglo20.org/esp1936-1939/index.htm Història d'Espanya — La Guerra Civil Espanyola (1931–1936)] en -ho20.org

* [http://www.sbhac.net/Republica/Presenta.Htm Memòria republicana: «Objectivitat i neutralitat en l'estudi de la Guerra Civil Espanyola»]

* [http://www.sbhac.net/Republica/Presenta.Htm Memòria republicana: «Objectivitat i neutralitat en l'estudi de la Guerra Civil Espanyola»]