Canvis

L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI|segles XI]] i [[segle XII|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política|europeu]] després de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

L''''arquitectura romànica''' és l'estil de [[construcció]] desenrollat en l'[[Europa]] cristiana propi de l'[[art romànic]]. Majoritàriament s'accepta que es desenrollà durant els [[Segle XI|segles XI]] i [[segle XII|XII]], a pesar de que es troben eixemples del [[segle X]] i que l'us de l'estil subsistix durant el [[segle XIII|XIII]] i que alguns autors han datat el seu inici en el [[segle VIII]] incloent-hi les construccions prerromàniques. Artísticament, és normal dividir el periodo migeval en [[prerromànic]] fins al segle X, durant l'[[alta edat mija]], romànic durant la primera mitat de la [[baixa edat mija]] i [[Art gòtic|gòtic]] el posterior. A partir d'inicis del II milenari l'estil es difon, ràpidament i monogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va invadir la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari [[Europa#Divisió_política|europeu]] despuix de l'[[arquitectura romana antiga]], darrere la qual s'havien desenrollat diversos estils, propis de determinats llocs i periodos. Des del periodo gòtic fins a finals del [[segle XVIII]], l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del [[segle XIX|XIX]], el [[Romanticisme]] suscita l'interés arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'[[arquitectura neorromànica]].

Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art preromànic|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina|bizantina]], [[Arquitectura armènia|armènia]], [[Arquitectura carolíngia|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.

Les edificacions d'estil romànic són heredes de l'arquitectura romana i les seues derivades [[Arquitectura paleocristiana|paleocristiana]], [[Art preromànic|preromàniques]], [[Arquitectura bizantina|bizantina]], [[Arquitectura armènia|armènia]], [[Arquitectura carolíngia|carolíngia]] i [[Arquitectura otoniana|otoniana]], en l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. En el sur del continent —nort d'[[Itàlia]], franja mediterrànea francesa i [[Catalunya]]— els artistes continuen les tradicions mediterrànees heretant les produccions paleocristianes; al nort —[[França]] i [[Alemanya]] fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els [[Renaiximent carolingi|renaiximents carolingi]] i l'[[Art otonià|otonià]]. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII en França i més avant en el restant d'Europa, per l'[[arquitectura gòtica]]. És en les [[Iglésia (arquitectura)|iglésies]], el tipo de construcció més practicat en l'época i del qual en permaneixen més testimonis en el present, a on es troben quasi totes les seues característiques i pot seguir-se la seua evolució. En Catalunya poden distinguir-se dos etapes en el seu desenroll, el [[Primer romànic]], que inclou el [[Romànic llombart]], més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen els dós estils. L'[[Art cistercenc|Arquitectura cistercenca]], desenrollada a partir de mijans del segle XII encara que considerar-se un estil propi, reflectix patrons romànics de transició al gòtic. A sovint, especialment en les nostres comarques, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.