Canvis

En Napoleó, d’un atre costat, entrem ya en el darrer episodi de la història d’Andorra en l'época moderna. L’historiador Gaston Henry Aufrère esmenta que els colors de la bandera andorrana prenen finalment caràcter definitiu. Napoleó hi va afegir el color blau per simbolisar la pertinença d’Andorra al costat francés. Un fet que va perfectament en la llínia del desig napoleonista. Aprofitant puix l’avinentesa, repassem a continuació la creació de la bandera d’Andorra.<ref name=":4">{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/historia-de-la-bandera-i-l-escut-d-andorra.html|títol = Portal web andorraantiga.ad, especialitzat en la història d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

En Napoleó, d’un atre costat, entrem ya en el darrer episodi de la història d’Andorra en l'época moderna. L’historiador Gaston Henry Aufrère esmenta que els colors de la bandera andorrana prenen finalment caràcter definitiu. Napoleó hi va afegir el color blau per simbolisar la pertinença d’Andorra al costat francés. Un fet que va perfectament en la llínia del desig napoleonista. Aprofitant puix l’avinentesa, repassem a continuació la creació de la bandera d’Andorra.<ref name=":4">{{Ref-web|url = http://www.andorraantiga.com/historia-de-la-bandera-i-l-escut-d-andorra.html|títol = Portal web andorraantiga.ad, especialitzat en la història d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

Fins a l’any [[1866]] el país no tenia bandera i utilisava una ensenya basada en els colors medievals catalans, verticalment o horisontalment. Diuen els rumors populars que Napoleó hi va afegir el blau l’any 1806 quan va dotar Andorra d’una constitució. Però el país mai ha tingut constitució fins al 1934. La hipòtesi més assenyada doncs la proposa l’historiador Gaston Henry Aufrère que afirma que la bandera va acollir el blau perquè Napoleó així ho va voler per tal de simbolitzar la pertinença del país al copríncep francés. Del 1866 al 1931, es va establir com a [[bandera]] oficial una barreja dels colors de la bandera francesa (blau) en els colors catalans (vermell i groc). La versió vertical es presentava ocasionalment en l’escut. Este també presentava variacions segons el fabricant: català o francés. L’escut, a més, variava molt d’aquell que es pot observar a la casa de la vall. Del 1931 al 1939, la versió horisontal es va utilitzar durant la [[República Espanyola]] perquè per als andorrans simbolitzava el sistema republicà (a Espanya la bandera republicana és horisontal). Cap al 1939 la bandera ya es presenta en la corona del comte de Foix al mig; tot i que hi ha gent que la relaciona amb el rei Borís I (primer i únic rei d’Andorra). Finalment fins a 1993 la bandera va ser utilitzada indistintament en els dos sentits sense o en escut. Però amb l’arribada de la segona constitució (1994), el país va decidir mantindre els colors, sempre en vertical i introduir-hi un escut estandarditzat. Andorra va haver d’introduir-hi l’escut perquè els colors de la bandera eren exactament els mateixos que el [[Txad]], [[Romania]] i [[Moldàvia]].<ref name=":4" />

Fins a l’any [[1866]] el país no tenia bandera i utilisava una ensenya basada en els colors medievals catalans, verticalment o horisontalment. Diuen els rumors populars que Napoleó hi va afegir el blau l’any 1806 quan va dotar Andorra d’una constitució. Però el país mai ha tingut constitució fins al 1934. La hipòtesis més acceptada seria la proposa l’historiador Gaston Henry Aufrère que afirma que la bandera va acollir el blau perquè Napoleó així ho va voler per tal de simbolitzar la pertinença del país al copríncep francés. Del 1866 al 1931, es va establir com a [[bandera]] oficial una barreja dels colors de la bandera francesa (blau) en els colors catalans (vermell i groc). La versió vertical es presentava ocasionalment en l’escut. Este també presentava variacions segons el fabricant: català o francés. L’escut, a més, variava molt d’aquell que es pot observar a la casa de la vall. Del 1931 al 1939, la versió horisontal es va utilitzar durant la [[República Espanyola]] perquè per als andorrans simbolitzava el sistema republicà (a Espanya la bandera republicana és horisontal). Cap al 1939 la bandera ya es presenta en la corona del comte de Foix al mig; tot i que hi ha gent que la relaciona amb el rei Borís I (primer i únic rei d’Andorra). Finalment fins a 1993 la bandera va ser utilitzada indistintament en els dos sentits sense o en escut. Pero en l’arribada de la segona constitució (1994), el país va decidir mantindre els colors, sempre en vertical i introduir-hi un escut estandarditzat. Andorra va haver d’introduir-hi l’escut perquè els colors de la bandera eren exactament els mateixos que el [[Txad]], [[Romania]] i [[Moldàvia]].<ref name=":4" />

Pel que fa al significat de l'escut. La part de dalt són els quarters del comte de Foix i bisbe d'Urgell, coprínceps d'Andorra. A la part de baix, els quarters representen la bandera catalana i el vescomtat de Bearn. En detall, el quarter de l'esquerra de la part de dalt representa el bisbat d'Urgell i el quarter de la dreta representa la bandera del comtat de Foix. La part de baix, pel seu costat, representa la bandera catalana pel que fa el quarter esquerrer i el vescomtat de Bearn pel que fa el quarter dretà. L'aparició de la bandera catalana i el vescomtat de Bearn representen, tots dos, el poder patrimonial dels dos coprínceps. Per últim, el lema escrit en llatí (la unió fa la força) representa el principi de trilateralitalt, és a dir, dos coprínceps i una nació. Al llarc de la història d'Andorra aquests tres poders, dos coprínceps i una nació, han permès al país garantir la seva independència, ja que tots tres sempre s'han hagut de posar d'acord perquè una decisió fos presa. Si hi ha discrepància, no hi ha acord. D'un altre punt de vista, la història del país també ha demostrat que la voluntat d'unir esforços ha permès els andorrans encarar els coprínceps quan ha estat necessari. És per això que es va triar per aquest lema, ja que al cap i a la fi, la unió fa la força.{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 39}}

Pel que fa al significat de l'escut. La part de dalt són els quarters del comte de Foix i bisbe d'Urgell, copríncips d'Andorra. A la part de baix, els quarters representen la bandera catalana i el vescomtat de Bearn. En detall, el quarter de l'esquerra de la part de dalt representa el bisbat d'Urgell i el quarter de la dreta representa la bandera del comtat de Foix. La part de baix, pel seu costat, representa la bandera catalana pel que fa el quarter esquerrer i el vescomtat de Bearn pel que fa el quarter dretà. L'aparició de la bandera catalana i el vescomtat de Bearn representen, tots dos, el poder patrimonial dels dos coprínceps. Per últim, el lema escrit en llatí (la unió fa la força) representa el principi de trilateralitalt, és a dir, dos copríncips i una nació. Al llarc de la història d'Andorra aquests tres poders, dos coprínceps i una nació, han permès al país garantisar la seua independència, ja que tots tres sempre s'han hagut de posar d'acord perquè una decisió fos presa. Si hi ha discrepància, no hi ha acord. D'un atre punt de vista, la història del país també ha demostrat que la voluntat d'unir esforços ha permès els andorrans encarar els coprínceps quan ha estat necessari. És per això que es va triar per aquest lema, ja que al cap i a la fi, la unió fa la força.{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 39}}

== Segle XIX ==

== Segle XIX ==