Canvis

Els cronistes de l'época de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un bou (en castellà "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'unica forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el Regne de Castella no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret sa capital Valéncia.

Els cronistes de l'época de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un bou (en castellà "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'unica forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el Regne de Castella no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret sa capital Valéncia.

Per esta raò, dos sigles després de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

Per esta raò, dos sigles despuix de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la mes part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot aço lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>

<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la mes part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot aço lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>