Canvis

'''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].

'''La Vall d'Uxó''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]],ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de [[Castelló de La Plana]],[[Vilarreal]] i [[Borriana]].

==Geografia==  

==Geografia==  

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als segles VI i VII.

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als segles VI i VII.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen després del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en l'època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en l'època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua època gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua època gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.