Canvis

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco.  ed. cit.  1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco.  ed. cit.  1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

  {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni després de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós  dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís  químic Fabra ([[1913]]), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), després d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

  {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós  dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís  químic Fabra ([[1913]]), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), despuix d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Pare_Fulana|Fullana]] (Valéncia) i [[Mossén_Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* F. Juanto , Filòlec de la Univ. Sorbona(París)  

* F. Juanto , Filòlec de la Univ. Sorbona(París)  

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni després de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

* Historiador i humaniste [[Menéndez i Pelayo]]:  

* Historiador i humaniste [[Menéndez i Pelayo]]:  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], després de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.