Canvis

== Configuració històrica ==

== Configuració històrica ==

=== Conquista cristiana ===

=== Conquista cristiana ===

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de el restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de el restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

Per la seua banda, de [[Muchamiel]] es va independisar també en [[1789]] el lloc de [[Peñacerrada (Muchamiel)|Peñacerrada]], que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en [[1846]].

Per la seua banda, de [[Muchamiel]] es va independisar també en [[1789]] el lloc de [[Peñacerrada (Muchamiel)|Peñacerrada]], que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en [[1846]].

Durant el [[segle XVIII]] es va produir un important procés [[roturación|roturador]] i una [[evolució demogràfica moderna d'Espanya|recuperació demogràfica]] que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, la qual cosa va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que van portar després de la independència municipal. Així, Busot, agost i [[Villafranqueza]] es van independisar definitivament d'[[Alacant]] durant este [[segle]].

Durant el [[segle XVIII]] es va produir un important procés [[roturación|roturador]] i una [[evolució demogràfica moderna d'Espanya|recuperació demogràfica]] que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, la qual cosa va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que van portar despuix de la independència municipal. Així, Busot, agost i [[Villafranqueza]] es van independisar definitivament d'[[Alacant]] durant este [[segle]].

La Torre de les Maçanes i el lloc de [[La Sarja]] es van independisar al seu torn de [[Xixona]] durant el [[segle XVIII]]. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el [[segle XIX]] per [[Xixona]].

La Torre de les Maçanes i el lloc de [[La Sarja]] es van independisar al seu torn de [[Xixona]] durant el [[segle XVIII]]. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el [[segle XIX]] per [[Xixona]].