Canvis

Com a disciplina, apareix perfectament constituïda en la década dels anys trenta del [[segle XX]] en [[Chicago]]. Per tant encara està cercant llur subjecte, una vegada l'objecte ha estat delimitat clarament. Es centra en l'us o l'efecte que es produïx sobre els atres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructural, funcional, generativa transformacional, llogicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi pero no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. D'atres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista [[Espanya|espanyol]] José Portolés Lázaro sintetisa així les tres grans tendències dins la Pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi:<ref>José Portolés Lázaro, ''Pragmática para hispanistas'', Madrid, Síntesis, 2005, pp. 22-28. ISBN 978-84-9756-265-2</ref>

Com a disciplina, apareix perfectament constituïda en la década dels anys trenta del [[segle XX]] en [[Chicago]]. Per tant encara està cercant llur subjecte, una vegada l'objecte ha estat delimitat clarament. Es centra en l'us o l'efecte que es produïx sobre els atres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructural, funcional, generativa transformacional, llogicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi pero no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. D'atres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista [[Espanya|espanyol]] José Portolés Lázaro sintetisa així les tres grans tendències dins la Pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi:<ref>José Portolés Lázaro, ''Pragmática para hispanistas'', Madrid, Síntesis, 2005, pp. 22-28. ISBN 978-84-9756-265-2</ref>

* ''Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat'': segons esta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat llingüístic que queda fora de la nomenada [[semàntica]] veritativa, és dir, la part del significat que no pot ser evaluada en termes de veritat o mentida. Per eixemple, un enunciat com "Yo us declare marit i muller" no pot ser analisat com a verdader o fals sino en térmens d'acció. Aixina, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi [[Gramàtica|gramatical]] que vindria després de la semàntica. Esta perspectiva seria l'acceptada per la [[Gramàtica generativa]], la [[Teoria de la Pertinència]], [[Filosofia del llenguage|filòsofs del llenguage]] com [[Paul Grice]] o tot un seguit de pragmatistes.

* ''Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat'': segons esta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat llingüístic que queda fora de la nomenada [[semàntica]] veritativa, és dir, la part del significat que no pot ser evaluada en termes de veritat o mentida. Per eixemple, un enunciat com "Yo us declare marit i muller" no pot ser analisat com a verdader o fals sino en térmens d'acció. Aixina, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi [[Gramàtica|gramatical]] que vindria despuix de la semàntica. Esta perspectiva seria l'acceptada per la [[Gramàtica generativa]], la [[Teoria de la Pertinència]], [[Filosofia del llenguage|filòsofs del llenguage]] com [[Paul Grice]] o tot un seguit de pragmatistes.

* ''Competència pragmàtica = Competència comunicativa'': esta perspectiva assumix que l'objecte d'estudi de la pragmàtica és tot allò que té que vore en la nomenada [[competència comunicativa]], és dir, tot el conjunt de recursos que el parlant té interiorisats en relació en la [[comunicació]] i la interacció llingüístiques.  

* ''Competència pragmàtica = Competència comunicativa'': esta perspectiva assumix que l'objecte d'estudi de la pragmàtica és tot allò que té que vore en la nomenada [[competència comunicativa]], és dir, tot el conjunt de recursos que el parlant té interiorisats en relació en la [[comunicació]] i la interacció llingüístiques.